D amaterett isS

S IRIR I IE M oa Sa t es daaA

l

a asadas aara / fi

Catai BI CI OSA

da

OS OS CI S SE J or eeel

haneió

   
 
  

—

 

DA LA DIVINA COMÈDIA

Després d'aquests tres endevinadors, el Dant ens vol explicar
una cosa de gran importància per a ell: l'origen de Màntua, la pàtria
de Virgili. Comença a mostrar-nos, entre els màgics condemnats,
Manto, la bruixa o fetillera, filla de Tirèsias. Un cop mort Tirèsias,
j esclavitzada la dbàquica ciutato, o sigui Tebes, consagrada al déu
Bacus per Creont, Manto, per escapar-se del tirà, fugí, començà a
rodar món i s'establí finalment a la Lombardia, en un lloc on des-
prés s'edificà la ciutat de Màntua. Aquest tema és tractat pels
poetes Estaci, Virgili i Ovidi, dels quals el Dant ha copsat el tema.

Virgili, que és el qui en el poema explica al Dant l'origen de la
seva ciutat, agafa aquí un to solemne, però més dolç, i fa una
d'aquelles curioses digressions de caràcter geogràfic, a les quals el
Dant és aficionadíssim, com ja hem vist i veurem encara més en
el curs del poema.

Comença dient que sobre Tiralli (alguns comentaristes creuen
que és el castell de Tiralli o Tirolo, altres que vol dir simplement
el Tirol, allí on Hàlia limita amb Alemanya), es troba un llac ano-
menat Benaco. Aquest Benaco, el Benacus dels romans, és l'actual
llac de Garda. dDe l'aigua que sobreix del llac es banya amb més
de mil fonts l'Apeni, entre Garda i Vall Camònica,. La Vall Ca-
mònica, és una de les valls més grans de la Lombardia, la formen
dos braços dels contraforts dels Alps Rètics, i pel seu fons corre el
riu Oglio, que és el que forma el llac d'Íseo. Aquest Apení — Pen-
nino en l'original— és el que els italians anomenen actualment Alpi
Pennine, i no s'ha de confondre amb la serralada dels Apenins
— Afppennini — que formen, com sap tothom, l'espina dorsal de la

península italiana.

Explica el Dant que al mig del llac hi ha un indret en el qual el
bisbe de Trento, el de Brèscia i el de Verona, podrien beneir pas-
toralment tots tres amb les mateixes prerrogatives. Creuen uns
comentaristes que aquest lloc és l'illa dels Frati, actualment illa
Lechi. Altres creuen que és Campioni, altres diuen que és Pes-
chiera o un punt imaginari del llac. Sigui el que sigui, aquest lloc
citat pel Dant, o és la confluència o el punt limitrof de les tres diò-
cesis, O seria un punt sotmès a la jurisdicció eclesiàstica dels tres
bisbes. Després de citar aquesta curiositat, el poeta segueix dient-
nos que a Peschiera van a parar tots els dolls sobrers de l'aigua del