SA CI I S aRdaA

OSU OJo

a

RM alalaial slaeStaeie:

238

 

LA DIVINA COMÈDIA

a çaçtççmacçççc—————————————————————————————

Cap als ronyons la faç els és girada,
i de recules els escau el pas,
car endavant no tenen la mirada.

15
Potser que de paràlisi ha romàs
algú giratorçat de tal manera,
18 mes no ho he vist, ni crec que es doni el cas.
Que et deixi Déu treure bon fruit espera,
lector, del que jo dic, i pensa si
31 justificat tot el meu plany no era,
quan nostra pròpia imatge em trobo allí
tan torta, que, dels ulls, el raig de pena
94 anava per les anques a morir.
Jo seia en el rocam, girat d'esquena
j entre sanglots, i el guia ve i em diu:
0 cé Dels necis vols lligar-te a la cadena2
Aquí la pietat sols morta viu l
: Qui més mancat de seny que el qui suposa
30 passió en allò que Déu prescriu2
Aixeca el cap, aixeca'l, i ara gosa
mirar aquell que el terreny veié badat
33 i a qui els tebans cridaven: "é Quina cosa
cerques Amfiarau2 é Per què el combat
abandones2 Mes ell la davallada
36 seguí fins ser per Minos aturat.
chè dalle reni era tornato il volto, Certo io piangea, poggiatto a un de' rocchi
ed in dietro venir li convenia, del duro scoglio, si che la mia scorta
15 perchè 'l verder dinanzi era lor tolto. mi disse: aAncor se' tu delli altri sciocchi2 9ç
Forse per forza già di parlasia Qui vive la pietà quand'è ben morta:
si travolse cosi alcun del tutto, chi è piú scellerato che colui
ie Ma io nol vidi, nè credo che sia. che al giudicio divin passion comportaè — 89
Se Dio ti lasci, lettor, prender frutto Drizza la testa, drizza, e vedi a cui
di tua lezione, or pensa per te stesso s'aperse alli occhi de' Teban la terra,
n com' io potea tener lo viso asciutto, per ch'ei gridavan tutti: 'Dove rui, 38
quando la nostra imagine di presso Anfiarao2 perchè lasci la guerra2'
vidi si torta, che 'l pianto delli occhi E non restò di ruinare a valle

s4 le natiche bagnava per lo fesso. fino a Minòs che ciascheduno afferra. 86