INFERN. CANT XIX 235

 

generositat per part de Constantí i massa poca malícia per part dels
lletrats eclesiàstics que van manipular-lo.

Tant hi creia, que en aquesta formidable donació, — la qual
mai no va passar per la voluntat d'un home realista i maquiavèlic
com era l'emperador Constantí— hi veu tota la desgràcia de l'Es-
glésia. El Dant posarà Constantí entre els benaurats del Cel, —jo
em penso que mancant una mica a l'esperit de justícia estricta, —
i l'hi posarà, fent constar que en la donació no hi hagué intenció
perversa per part de l'Emperador. El Dant volia un papa i uns
bisbes pobres com els dotze Apòstols, sense béns materials que
desperten la cupiditat, l'avarícia i la corrupció sexual. Sobre la po-
bresa dels sants autèntics i la gana de diner dels eclesiàstics de la
seva època, el poeta no es cansarà d'insistir. En aquest cant ha
parlat claríssim, i no ens haurà de venir de nou que per boca del
propi Sant Pere, en el cant XXVII del pARADíÍS, envesteixi encara
Bonifaci VIII amb aquestes terribles aHusions: cAquell que usurpa
en la terra el meu lloc, que està vacant en la presència del Fill de
Déu, ha fet del meu sepulcre claveguera de sang i de pestilència:.

ErEeririata
p8 Ni

CMOT EE BI E MI NT EET ETT TASS
Drar r

Bipra i
E EOS EarTiT

:

t
È

Z_r:;;
l
1
dt

dS
E
h
I::f"_
l

mais

D igeis

ii

(MEMt :

ais: