DT sISTI LEO S S OS S aA iE

ET

D aiotatsia tt S I O I EU Ur

ara i eietil

E EI

Lr

R SE 9:ia l dLS C iida A SA SAIÓ

 

234 LA DIVINA COMÈDIA

 

els sacerdots capitolins li havien recomanat, com a remei extrem,
que prengués un bany de sang de nens innocents, però que ell no
s'atreví, i que tornà vives les criatures a llurs pares, sense decidir-se
a prendre el bany horrible. Aleshores li aparegueren en somnis dos
homes i l'enviaren a Silvestre, que estava amagat en una cova de la
muntanya, dient que Silvestre el curaria immergint-lo tres vegades
en l'estany de la devoció. Sant Silvestre, amb unes imatges que li
mostra, li fa saber que les dues figures que ha vist en somnis no
eren altres que les dels apòstols Sant Pere i Sant Pau. Constantí
és batejat, i una mà celestial toca l'Emperador, i li desapareix
la lepra. Fins aquí, el document és una ingènua llegenda de les
moltes que s'escrivien en els cenobis de l'època, però ara ve la part
substanciosa. Constantí, amb els seus sàtrapes, amb el Senat, amb
l'aristocràcia i el poble, resol honorar el Pontificat. Li confirma la
preeminència sobre Alexandria, Constantinoble, Jerusalem i totes
les esglésies de la terra. L'església Laterana de Roma, a la cons-
trucció de la qual havia contribuit l'Emperador portant-hi uns dotze
cabassos de terra, ha de ser el cap de totes les esglésies del món.
També ha construit les esglésies de Sant Pere i de Sant Pau, i els
fa donació de terres a Judea, Grècia, Àsia, Tràcia, Àfrica, ltàlia i
diverses illes.

Al Papa i als seus'successors fa donació del palau Laterà, de la
corona, del mantell de púrpura, etc. També fa al Papa servei de
palafrè aguantant-li la brida del cavall. Segueixen després les con-
cessions de drets als cardenals i als funcionaris pontificis, i ve per
últim el punt més important: Constantí regala al Papa i als seus
successors totes les províncies, localitats i ciutats d'Itàlia i de les terres
occidentals, i, per humilitat, se'n va de Roma, perquè allí on hi ha
el cap de l'Església cristiana, l'emperador terrenal no ha d'exercir-hi
cap mena de poder.

Tot això es diu en la famosa donació que, sense cap mena de
reserves, fou tinguda per autèntica durant segles, i fou manejada
com arma poderosíssima per papes tan importants com Lleó IX, com
Gregori VII, que en féu un argument terrible en el seu eDictatus
papaer, i fins per homes més refinats i de més cultura, com el
propi Bonifaci VIII.

El Dant creia de bona fe en un document que demostra massa