INFERN. CANT XIX 233

 

reis, és la que abans va néixer amb set caps, que són aquí els set
dons de l'Esperit Sant, i segons algun comentarista, els set Sagra-
ments. Les deu banyes representen ara els deu manaments de la
llei de Déu, de l'observància dels quals la primitiva Església va treure
argument (força) per a prosperar, fins que el marit de la que després
s'ha tornat prostituta (o sigui el papa), deixà la virtut, és a dir,
s'afeccionà als béns temporals i va caure en el pecat de simonia.

cHeu fabricat un déu d'or i d'argent: dels idòlatres no us separa
res, llevat que ells adoren un ídol i vosaltres cent). És clar que els
idòlatres adoren més d'un d'ídol, i el Dant haurà volgut fer referència
sens dubte al poble d'Israel quan es decantà per la idolatria i demanà
el vedell d'or (Ex. xXXII, 4-8, 19, 20) i amb un sol ídol s'acontentà,
cmentre que vosaltres (els papes simoniacs) en cada moneda d'or
hi teniu un ídolv.

I al final de la invectiva, el poeta diu aquests mots: cOh Cons-
tantí, de quants de mals fou mare, no la teva conversió, sinó el dot
que de tu va rebre el Sant Pare lo

Aquí el Dant fa referència a la suposada donació de Constantí.
En altres llocs del poema encara l'aHudirà, sobre aquesta donació,
cal que el lector s'adoni de la importància que tenia per al Dant un
fet que avui dia no té cap valor històric, però que durant segles va
servir d'argument i de cavall de batalla en ocasions solemnes.

Aquella donació, que és una mera faula, sembla que es va
fabricar a mitjan segle vii, en els cercles de la cancelleria pontifícia.
El que no s'ha resolt encara és si el papa Esteve Il, en negociar
l'any 754 amb els francs, va fer ús de la falsificació constantiniana
per impressionar el rei Pepí, o si aquesta falsificació va produir-se
en el temps del seu successor Paulus I (757-767). Sembla que és
més versemblant la primera versió, entre altres raons, perquè el
manuscrit més antic es va trobar en el convent que l'hivern del 754
estatjà el papa Esteve II, i certes manifestacions que li féu el rei
franc, d'acatament, es desprenen del fals text constantinià.

La donació és una tirallonga fantasista, en la qual l'emperador
Constantí el Gran es dirigeix al papa Sant Silvestre i als seus succes-

sors, com també a tots els bisbes d'aleshores i dels temps a venir.
Comença fent professió de la fe que li ensenyà aquell papa, i des-
prés, d'una manera difusa, explica com, essent atacat de la lepra,

1-16

SE

D

rrr EEaETois

E TiT

Tt

n

:ÉÍ..’:.ÍÍ':!'R. RD CER

DDESIEIIETt

t

sis

.'4;,'.'.';'1','."."74 D iaises ia PaSiSl 3 ....:4
noU E SE G Ia EE EH ST

t
i
2

BIA BÓ
di

D RSti Dara il

DeIUTOSTITSm I nia
PirarEaS EMT
Maa ero pr

LS aSiaaeerins

_-__-_1_3:__;,.. Ha