i

d noa a né bó pELE dé ReS ME SIS

   

R Iaa sL S S Sa Ma atedalas

BET R IR eó esmans as05 0T / di di

13034ad tatai L ii ccia Ses

 

232 LA DIVINA COMÈDIA

perditionemo (ACT. VIII, 20). En aquest diner mal adquirit, no s'ha
de veure necessàriament, com han vist alguns, l'or bizantí lliurat
per Joan de Pròcida a Nicolau Ill, a fi de comprar el seu assenti-
ment en la conjura llegendària contra Carles d'Anjou. El Papa
havia estat arter amb ell, fins arribar a tals extrems, com he dit ja
abans, de totes maneres, és possible que el Dant cregués en la
compra de Joan de Pròcida, com hi creia Giovanni Villani.

Diu el poeta en els tres versos segients: eSi no fos la dignitat
papal, encara et diria paraules més fortes, perquè la vostra avarícia
és causa de la tristesa del món, trepitjant els bons (que no poden
pagar els beneficis eclesiàstics), i enaltint els dolents (que paguen
amb moneda els beneficisjo. ''En vosaltres pensà l'Evangelista,
— quan la qui seu sobre la multitud — putejant.amb els reis per ell
fou vista, — aquella que amb set testes ha nascut, — i treu de les
deu banyes argument — mentre el marit no deixa la virtut". Per
entendre el que el Dant volia dir en aquests versos, reproduim pri-
mer la visió de l'Evangelista: dl jo vaig veure una dona asseguda
sobre una bèstia escarlata, plena de noms de blasfèmia, la qual tenia
set caps i deu banyes, aquesta dona anava vestida d'escarlata i
ricament guarnida d'or, de pedres precioses i de perles, i tenia en la
mà una copa d'or plena d'abominacions i de les brutícies de la seva
prostitució (APoc. XVII).

Sant Joan, en aquesta dona prostituida, entén veure-hi la Roma
imperial, els set caps de la bèstia són els set pujols sobre els quals
està posada Roma, i les deu banyes són deu reis, és a dir, en Sant
Joan aquesta figura representa la corrupció dels temps pagans ila
Babilònia prostituida. El Dant, de les dues figures de l'Evangelista,
la dona i la bèstia, en fa una sola, i en el primer tercet el monstre
femení té un significat molt diferent del que té en el segon.

Quan el Dant delata aquella que l'Evangelista va veure pultaneg-
giar (sic) amb els reis, no fa referència a la Roma dels Cèsars, sinó
la Roma dels Papes, és l'Església, la que es prostitueix amb el rei
de la terra que és el diner. En la segona tercina és quan el Dant
ens dóna a entendre que, de la dona i de ia bèstia de l'Evangelista,
n'ha fet una sola cosa, perquè ens diu: cAquella que nasqué amb
set testes, i de les deu banyes va fer argument, mentre al marit va
plaure la virtuto. És a dir, la mateixa que s'ha prostituit amb els