INFERN. CANT XIX 231

segons el Dant, anirà a substituir Bonifaci l'any 1314, en el qual
morirà. Si hem de creure el Villani, Climent V cfou home cobejós
de moneda i simoníac, i qualsevol benefici s'obtenia per diners en
la seva cort. I fou luxuriós, i es deia que tenia per amiga la com-
tessa de Pelagorga, bellíssima dama.

Deixant a part aquesta opinió antifrancesa del Villani, i, per
tant, potser una mica exagerada, tots els historiadors estan d'acord
a considerar el papa Climent V com un miserable instrument de la
política de Felip el Bell.

Per la influència decisiva de Felip, i per una maniobra, que s'ha
qualificat de vil, de Napoleone Orsini, després de la mort de Be-
net XI, fou elegit papa (5 de juny del 1305) l'arquebisbe de Burdeus,
Bertran de Got, el qual adoptà el nom de Climent V. Climent fou
d'una feblesa extraordinària, que es doblegà a totes les exigències i
insinuacions del rei de França. És per aquesta feblesa que Climent
establí la cort papal a Avinyó, començant aquell període de 70 anys
que els historiadors pontificis anomenen l'exili a Babilònia, i que
tantes desgràcies, cismes i desprestigis causà a l'Església. Per
satisfer l'ambició de Felip, Climent V, contra el dictat de la seva
consciència i contra tota justícia, va suprimir l'Ordre dels Templers.

Ara bé, després de presentar-nos aquests tres llops-pastors
(Nicolau, Bonifaci i Climent), el poeta esclata en una de les seves
més enceses i brillants diatribes. És la primera forta que envia a
Bonifaci i als papes que ell creu que són uns usurpadors. Més
endavant anirem veient com el Dant no cedeix ni una malla.
Fins en el PARADÍS, com ja he dit, la seva posició serà irreductible.

Com que el punt és delicat, val la pena que analitzem, vers per
vers, aquesta invectiva: " Doncs ara, digue'm: é quins tresors, quins
preus — Nostre Senyor va demanar a Sant Pere -— quan li posà les
claus entre les mans2 — Solament li digué: " Vina'm darrera'."
t Venite post mev, són les paraules de Crist citades per l'Evangelista
(Mr. iv, 19). Yl a Macià, ni Pere ni els germans — li demanaren
res, quan li escaigué — el lloc que Judas ocupava abans ". Sant

Macià fou elegit a la sort per suplir l'apòstol traidor (Acr. 1, 26).
YEl càstig que pateixes t'està bé, — i confita't la mal presa mo-
neda — que et feia contra Carles tan arter . Aquí el Dant recorda
les paraules de Sant Pere a Simó Màgic: dPecunia tua tecum sit in

Grra

taT
tr

EEREIOIC I IRT I CI D OS I a rradr

nna

$

53
a