Pd Ma ad nd a BEE MMERL IE MIS Lontary

   

DR RI as memens ad 058 / 0d Madsia DSSsL LE BE S dac ia Sada a Ma co ededalass

9d di 9 aaada itad Sa I C I LT RS

RO L G Gatesesel

230 LA DIVINA COMÈDIA

 

als negres (1301), el qual triomf causà la ruina i l'exili del Dant.

Les lluites més fortes foren mantingudes amb la família Colonna
j amb el rei de França Felip IV el Bell. De les baralles amb els
cardenals Pietro i lacopo Colonna en vingué de moment la derrota
d'aquests, l'excomunió, l'espoliació de llurs béns i l'exili a França.
Els Colonna són els qui més acusaren el Papa de simoníac i lladre,
i posaren damunt la taula el tema de la seva iHícita elecció.

Les lluites amb Felip el Bell foren terribles. Començà el foc a
causa d'uns tributs amb els quals Felip el Bell gravà la clerecia per
mantenir la guerra amb Anglaterra.

Les etapes d'aquesta lluita són ferocíssimes , assemblea a França
j concili a Roma, promulgació de la butlla cUnam Sanctam fixant
l'autoritat papal, amenaça d'excomunió , excomunió del rei, poble i
clergues francesos , intrigues dels exiliats Colonna contra el Papa,
fins arribar al cop d'Anagni, el dia 7 de setembre del 1303. Els
enemics del Papa reclutaren soldats.a Itàlia i a França per apoderar-se
de la seva persona, i els Colonna i Guillem de Nogaret se li presen-
taren a Anagni exigint que es lliurés a l'adversari després d'abdicar
i de rehabilitar els Colonna. El Papa fou agredit pel populatxo i el
seu palau saquejat pels mercenaris. Sciarra Colonna el bufetejà.
Tots els cardenals l'abandonaren. Fou tancat quatre dies sense
menjar res, presoner en el seu propi palau, fins que de Roma vin-
gueren a alliberar-lo quatre-cents genets capitanejats pels cardenals
Orsini, però arribaren tard. Bonifaci VIII moria al cap d'un mes,
víctima de les emocions i de l'esgotament.

Aquest és el personatge simoniac que espera Nicolau III perquè
el substitueixi en l'horrible posició del seu clot. Però Nicolau con-
tinua dient al Dant que Bonifaci no estarà tant de temps com ell
amb les cames enlaire, perquè després vindrà, cper crims pitjors,
un Pastor de ponent, i aquest ha de tapar-nos a tots dos2.

Aquest cPastor de ponento serà com aquell Jasó al qual, segons
els Macabeus, afeblí el seu rei, de la mateixa manera, a aquest, el
farà feble el rei de França,. El Jasó al qual es refereix el poeta, és
el fill de Simó II i germà d'Onias III, gran pontifex dels jueus, el
qual comprà el pontificat al rei Antíoc i introduí costums pagans
dins la ciutat santa (II MaAC. IV, 7-26, i V, $-1IO).

El ePastor de ponent2 no és altre que el papa Climent V, que,