j
Li

MM4c did rotèpeiedeçertgegrit

RI IS I S S EM o aa tia

a Ta/ a

161816416010900040464

a n

DOGO OSa

3d 283

L

     

RS OSra

h

   

228 LA DIVINA COMÈDIA

 

la necessitat de salvar una criatura, és el que l'induí a rompre'l, i fa
aquesta declaració perquè serveixi de segell a la veritat.

El Dant veu dintre els forats unes cames que venten terribles
estrebades, i uns peus encesos, amb la flama que es passeja de la
punta al taló. Són les cames i els peus dels simoniacs, i el poeta
s'acosta a un d'aquests colgats que venta " unes guitzes més fortes
que els companys". Aquest infeliç és el papa Nicolau ÍII, el qual,
com que està amb el cap i el cos dins el forat i només treu les
cames, no pot veure qui és la persona que se li acosta. l diu: céja
ets aquí, Bonifaci (es refereix al papa Bonifaci VIII). dJa estàs
tip del diner amb el qual has envilit i ultratjat la Bella Donna2
(l'Església Catòlica Romana). Doncs, d'uns anys han mentit els
pergamins,. El colgat diu això, perquè en el llibre del futur, on
tots els damnats llegeixen l'esdevenidor, havia llegit que Bonifaci
tenia d'ocupar aquell lloc tres anys més tard.

El Dant, pel consell de Virgili, cuita a desfer-li l'error. I el
condemnat diu: dEncara que em vegis aquí, jo vaig dur el gran
mantell dels papes. Fill vaig ésser de l'Ossa, i per pujar els ossons,
vaig embutxacar moneda allà, i ací estic embossat dins aquest clotx..

Nicolau III es deia Giovanni Gaetano Orsini, i alludeix el nom
de família quan el Dant li fa dir cfill de l'Ossas. Nicolau fou
nomenat cardenal l'any 1244, ardiaca de Sant Pere l'any 1276, i
elevat a la cadira pontifícia, a Viterbo, el 25 de novembre del 1277.
Treballà fermament per defensar els interessos de l'Església i acon-
seguí que l'emperador Rodolf d'Habsburg reconegués els drets del
papa sobre la Romagna. Obligà Carles d'Anjou a renunciar el càrrec
de Vicari Imperial a Túscia, i el càrrec de Senador romà, en arribar
el termini dels deu anys pels quals l'hi havia concedit Climent VI.
A l'actitud de Nicolau amb Carles d'Anjou farà referència més
avall él Dant.

El papa Orsini treballà per pacificar els prínceps cristians, envià
una ambaixada a Constantinoble per unir les dues Esglésies, de
resultats nuls, i una altra ambaixada al Xan de Tartària. Morí sob-
tadament a Soriano, el dia 22 d'agost de l'any 1280. Fou un papa
enèrgic i de gran cultura, els historiadors eclesiàstics celebren el seu
pontificat, l'acusen, però, de protegir amb excés la seva parentela.
Aquesta protecció, aquest avangar li orsalti, apujar els Ossons2,