h
:;
2
2
El

ia

S ad0d 3d dnd t Mada ta

r

O GUGUO

ad ssi atsds E

M alM390 al it tada

224

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

 

I aleshores Virgili se m'ajunta,
i em fa: Digues: f No sóc el qui tu et creus ).
I jo contesto tal com se m'apunta.

63
I a l'esperit, reconquillant els peus,
aquest plany de la llengua se li escapa:
66 Doncs, de venir-me a preguntar, é què en treus 2
Si l'afany d'inquirir a ta pell s'arrapa,
sàpigues que, si em cremo, de vivent
69 a l'esquena vaig dur el mantell de papa.
Fill de l'Ossa vaig ésser verament,
i, per pujar els ossons, la ganyonia
72 i l'apilar diners aquí m'encén.
Sota el meu cap, aquells que en simonia
se m'avançaren, jeuen enterrats
15 i pitjats per la pedra nit i dia.
I premut amb els altres condemnats
també seré, quan vingui el qui jo em creia
78 que eres tu, en davallar per 'quests fossats.
Però els peus ja més temps em fan de teia
i m'estic capgirat entre cremors,
8 que el temps que ell mantindrà tan mala jeia.
Car, després d'ell, vindrà per fets pitjors
un Pastor de ponent que amb llei no avança,
81 i aquest ha de tapar-nos a tots dos.
Allor Virgilio disse: eDilli tosto: Di sotto al capo mio son li altri tratti
eNon son colui, non son colui che credi'v3 — che precedetter me simoneggiando,
ça € iO rispuosi come a me fu imposto. per le fessure della pietra piatti. 15
Per che lo spirto tutti storse i piedi, Là git cascherò io altressi quando
poi, sospirando e con voce di pianto, verrà colui ch' i' credea che tu fossi
es Mi disse: eDunque che a me richiedi2 allor ch' i' feci l subito dimando. né
Se di saper ch' i' sia ti cal cotanto, Ma piú è 'l tempo già che i piè mi cossi
che tu abbi però la ripa corsa, e ch' io son stato cosi sottosopra,
€a Sappi ch' i' fui vestito del gran manto, ch'el non starà piantato coi piè rossi: é
e veramente fui figliuol dell'orsa, ché dopo lui verrà di piú laida opra
cupido si per avanzar li orsatti, di ver ponente un pastor sanza legge,

s, Che su l'avere, e qui me misi in borsa. tal che convien che lui e me ricopra. ss