INFERN. CANT XIX 223

 

 

I responc: eSi és que et plau, no hi ha baralla:
tu ets el meu amo, i saps que jo no em moc
39 del que tu vols, i saps allò que es calla,.

Al marge quart pugem a poc a poc,
baixàrem, voltant cap a mà esquerra,
42 vers els forats que amb pas estret fan joc.

l el meu bon mestre encar no em desaferra
de la seva anca, fins a ser al costat
45 d'aquell pernabatent colgat en terra.

Idic: eSigues qui siguis, capgirat
i clavat com un pal tot d'una peça,
48 contesta'm, si és que pots, des del forat b

jo estava com el frare que confessa
el pèrfid assassí que, amb el cap dins
51 del clot, l'ha reclamat, i la mort cessa.

I ell exclama: aé Ja has fet els teus camins,
Bonifaci2 é Ja véns a cercar estatge2
54 Doncs, d'uns anys han mentit els pergamins 1

)
iiiada

Er seR Sa

h
h
ia
33

$i

EE Si)

c En diners ja ets ben fart de l'abeuratge
pel qual tu no has temut de prendre amb frau

%

o Mieieist T teTs
SE IE 1SI3T 81
Dadar

57 la Bella Dama, i després fer-li ultratge 2v E
2
6 È é dl
ljo, en sentir-lo, vaig quedar-me blau, á:t;á
com aquell que no entén una pregunta
60 i que no sap respondre el que s'escau.
E io: c Tanto m'è bel, quanto a te piace: lo stava come 'l frate che confessa
tu se' segnore, e sai ch' i' non mi parto lo perfido assessin, che poi ch'è fitto,
39 dal tuo volere, e sai quel che si taceo. richiama lui, per che la morte cessa. 84
Allor venimmo in su l'argine quarto: Ed el gridò: eSe' tu già costi ritto,
volgemmo e discendemmo a mano stanca — se' tu già costi ritto, Bonifazio2
4o là gi nel fondo foracchiato e arto. Di parecchi anni mi menti lo scritto. 6é
Lo buon maestro ancor della sua anca Se' tu si tosto di quell'aver sazio
non mi dipuose, si mi giunse al rotto per lo qual non temesti torre a "nganno
45 di quel che si piangeva con la zanca. la bella donna, e poi di farne strazioom. — 4,
cO qual che se' che 'I di su tien di sotto, Tal mi fec' io, quai son color che stanno,
anima trista come pal commessa, 2 per non intender ciò ch'è lor risposto,

4s COmincia' io a dir, ese puoi, fa motto,. quasi scornati, e risponder non sanno.. — ç

5

R ddd E iada d h