d4 : É É Dales esamas edi 1444 8403€ Ma taa I S 4736 SU S CI 3i atadat H 30141 RT M eiaiatas da lei taa 222 LA DIVINA COMÈDIA Vaig veure, al fons i en la marjada dura, ple el roquisser, de lívides colors, d'arrodonits forats d'igual mesura. 15 No em semblaven menys amples ni majors que aquells de Sant Joan, ma església bella, 18 on se solen posar els batejadors, i un dels quals, i la feta no és pas vella, vaig rompre jo per desnegar un infant , 21 i això que dic la veritat segella. De cadascun d'aquells forats, bregant, eixien peus inflats i cames tortes, 4 i del cos, amagat era el restant. I eren els peus encesos, i molt fortes estrebades donaven els garrons, 27 que haurien trencat vímets i ridortes. I com la flama en els untats carbons sembla que balli de presset o lenta, 30 — tal feia allí de puntes a talons. I dic: cMestre, é qui és aquell que venta unes guitzes més fortes que els companys 33 i a qui una flama més rogent turmenta do I el mestre em fa: aSi vols, per "quests tiranys et guiaré, i amb mi vers ell davalla, 36 i tu per ell mateix sabràs sos planyso. lo vidi per le coste e per lo fondo Le piante erano a tutti accese intrambe, piena la pietra livida di fori, per che si forte guizzavan le giunte, 45 d'un largo tutti e ciascun era tondo. che spezzate averien ritorte e strambe. 37 Non mi parean men ampi nè maggiori Qual suole il fammeggiar delle cose unte che que' che son nel mió bel San Giovanni, muoversi pur su per la strema buccia, 1s fatti per luogo di battezzatori, tal era li dai calcagni alle punte. 30 l'un delli quali, ancor non è molt' anni, eChi è colui, maestro, che si cruccia rupp' io per un che dentro v'annegava: guizzando piú che li altri suoi consortio m € questo sia suggel ch'ogn' uomo sganni. — diss' io, ee cui piú roggia fiamma succia22 gs Fuor della bocca a ciascun soperchiava Ed elli a me: eSe tu vuo' ch'i' ti porti d' un peccator li piedi e delle gambe là giú per quella ripa che piú giace, a4 infino al grosso, e l'altro dentro stava. da lui saprai di sè e de' suoi torti,, 96