INFERN. CANT XVIII 219

baec amicitia, cum alter verum audire non vult, alter ad mentiendum
paratus est. Nec parasitorum in comoediis adsentatio mobis faceta vide-
relur, misi essent milites gloriosi: Magnas vero agere gratias Thais
mihi2 Satis erat respondere : ' Magnas', 'Ingentes" inquit. Semper
quget adsentator id quod is, cuius ad voluntatem dicitur, vult esse
magnum) (DE AMIC. XXVI).

El Betti creu que el Dant, llegint el passatge citat, va prendre el
nominatiu Tbais com vocatiu, i va entendre que Trasó deia aquelles
paraules no a Gnató, sinó a la pròpia Tais, i que era ella qui li
contestava.

d

t:

E

L

on 15.'“_'—,-3]' fr 1 ir %— n

IEC TATEES aaa

-':":i}" É; g DrezTi

EE

ind