OSU C OOA COd Var tMetiatensT: Tt iia d asadal ad0d S IEnA ada a ad acatatmai a iciia t. G I G SU Ga cS M ai sesdatPLIeSó COUr OPeen: 218 LA DIVINA COMÈDIA en la cTebaidav, diuen que l'abandonà després que Hipsípile havia tingut dos fills de Jasó. En el cas de Medea, més conegut per ésser tractat pels grans tràgics, Jasó fou més ingrat, perquè Medea, abandonada per l'amor de Cretsa, l'havia ajudat a conquerir el velló d'or. I deixem els seductors, per seguir el pont o escullera i abocar- nos a la segona fossa, en ia qual són castigats els aduladors. Per aquests menyspreables professionals de la llagoteria, el poeta es reserva el càstig més infamant i més repugnant. La imaginació dantesca, al servei d'un gòtic, salvatge i descarnat realisme, inventa un pou de matèries fecals, per submergir-hi les ombres dels adula- dors. Aquí no s'estalvia res, una literatura feroçment escatològica produeix uns hendecasiHabs lapidaris, vius, plens de color, perfectes, però positivament repugnants de contingut. Fidel a la voluntat dantesca, he procurat traduir-los sense gens de sordina. Entre els condemnats a la immersió immunda, el Dant cita dues figures: Alessio Interminelli, de Lucca, i la prostituta Tais. Alessio Interminelli, o Interminei, se sap que era de la banda dels blancs i que vivia encara l'any 1295. No deixà rastre en la història, i si no fos la cita del Dant, no s'hauria cantat mai més d'ell gall ni gallina. Els comentaristes afirmen que era desenfrenadament adulador, raspallador, imitador, i que no sabia enraonar amb ningú sense fer ús del seu miserable vici. La prostituta Tais és un personatge de la comèdia de Terenci PeEunuco, inspirada en l'EEunuca de Menandre i en el eMiles Glo- riosuso de Plaute. El diàleg entre Tais i el seu amant que es cita al final del cant XVIII, diàleg curtíssim, que vol posar de relleu el vici d'adular en la persona de Tais, és un record de l'escena primera de l'acte IIÍ de l'EEunuc,. Però s'ha de fer constar que el diàleg, en l'obra de Terenci, no és entre Tais i el drudo sue, el seu amant, que és el soldat Trasó, sinó entre Trasó i el seu criat o mitjancer Gnató, que és el qui ha dut a Tais una esclava flautista, com a present de Trasó. I el diàleg és com segueix: cTHRASO: Magnas vero agere gratias Thais mibi2 GNATHO: Jngenles). Salvatore Betti, en els seus eScritti Danteschio, creu que el Dant no havia llegit Terenci, i que el diàleg de Tais i el soldat Trasó el coneixia per aquest passatge de Ciceró: d Nulla est igitur