INFERN. CANT XVIII 217

 

irreductible acusador, com sempre, vol que la veritat resplendeixi,
per agra que sigui.

Després de fer confessar al pobre Caccianemico tanta baixesa,
el Dant posa en boca d'ell una de les seves més àcides invectives
contra una ciutat, i aquí toca el rebre a Bolonya. Perquè l'ombra
que els diables fuetegen diu: "Aquí no sóc jo l'únic bolonyès,
— car aquesta clotada n'és tan plena, — que no són tants els vius
que hagin après — a dir 'sipa' entre el Reno i el Savena". Aquests
versos, una mica difícils de comprendre a primer cop d'ull, equivalen
a dir: eAquesta fossa és tan plena de bolonyesos, que n'hi ha més a
l'Infern que no a Bolonya,. Perquè sipa és un idiotisme bolonyès
equivalent al sig del verb essere (ésser). Encara es troba viu aquest
idiotisme en el camp, mentre que a la ciutat el sipa s'ha convertit
en sepa. El Reno i el Savena són els dos rius entre els quals es
troba situada Bolonya.

Després que un dels dimonis, amb unes ferocíssimes i crues
paraules, ha colpit i ha fet córrer el pobre Caccianemico, els dos
poetes deixen el marge i s'enfilen al primer pont, des del qual poden
veure, aleshores, l'altra colla que caminava en sentit contrari als
alcavots: la colla dels seductors. Entre ells, Virgili en veu un de
memorable i digne d'ésser citat. És Jasó. Aquí el poeta, que ens
ha servit un tros de coent anècdota del seu clima, torna a la mar-
mòria visió del món dels antics, per dir-nos en cinc tercines els fets
més remarcables de l'heroi grec, rei de Tessàlia, i entretenir-se
especialment en el seu caire de seductor. Jasó seduí Hipsípile, filla
de Toant, rei de Lemnos, i abans havia seduit i abandonat Medea.

Diu Virgili que les dones de Lemnos donaren mort als homes,
i que Hipsípile enganyada per Jasó, havia abans enganyat les seves
companyes. El perquè de la mort dels mascles, l'explica Estaci en
la cTebaidar. Venus, irritada contra les dones de Lemnos perquè la
veneraven poc, les castigà amb un odor bircinus (pudor de pèl de
cabra), i els homes fastiguejats les evitaren, i elles despitades deci-
diren matar els homes. L'engany d'Hipsípile a les seves compa-
nyes, fou que de la matança d'homes en salvà el seu pare Toant,
amagant-lo i fent creure a les altres que l'havia mort. Quant al fet
d'ésser Hipsípile abandonada per Jasó, el Dant ve a suposar que ho
féu de seguida d'haver-la enganyada. La mitologia grega, i Estaci

l-1

i rrrarrra

Bi

d atataralitarat

S sige,s
i

PECIREÇa

L

Daar

8
8
a
ó
S
cS
o
3

R
S
354
B
tid
ti