ERD ST LISES SLSL MI o cia a S ada aad is arar ad etel pl 33T

L t aa S

M SISIILS S eates catetes eretetel 1:

Bd dada t MM ME I

BI OU cga

oi arsdalPLSISaSI Ia S adT cS cSa a

 

6 LA DIVINA COMÉDIA

 

 

i a fer la mitjanceria en totes les formes. En la segona ramada, hi
van els seductors, els qui enganyaren les dones i jugaren amb llur
honor. El Dant ha vist un rostre conegut, entre els de la primera
colla, però el condemnat s'avergonyeix i abaixa el front per passar
desapercebut. La maniobra no li serveix de res, perquè el poeta ja
se n'ha adonat i, sense pèls a la llengua, d'una manera crua i des-
considerada, l'anomena pel seu nom i li pregunta què hi fa entre el
ramat de miserables fuetejats. c Què et mena dins de salses tan
coents 2v, diu el Dant amb una pintoresca imatge. Ell contesta de
mala gana, però canta el perquè del seu càstig.

Aquest desgraciat és misser Venedico Caccianemico, de Bolonya.
La família dels Caccianemico es trobava al cap de la facció dels
Geremei o gúelís de Bolonya, enfront dels Lambertazzi o gibeHins.
Venedico obtingué càrrecs preeminents. Fou podestà d'Imola, de
Milà i de Pistoia. L'any 1289 fou bandejat de la seva terra, i des
d'aleshores no se sap res d'ell. El més probable és que morís al cap
de poc temps, cap a l'any 1302.

Respecte al pecat de mitjancer, pel qual és vergassejat en la
primera fossa, són diverses les opinions, encara que bastant coinci-
dents. L'Anònim Selecte diu que tingué una filla anomenada Ghi-
sola, de la qual s'enamorà el marquès Obizzo d'Este, i Venedico, a
canvi de moneda, la féu sucumbir al desig del Marquès. lacopo
Dante diu que aquesta Ghisola era germana de Venedico. Tots els
altres comentaristes afirmen també que Ghisola, o Ghisolabella, era
germana de Venedico. Uns diuen que per diners, altres, que per
obtenir favors i dignitats, la conduí a prostituir-se amb el mar-
quès Obizzo d'Este, de Ferrara. Benvenuto Rambaldi afegeix que
aquesta Ghisolabella era la muller de Nicolau Clarelli, donant a
entendre que es tractava d'una senyora feta i no d'una noia sense
experiència.

Caccianemico, després d'acusar-se del pecat, ve a dir: dl això és
la veritat, conti's com es vulgui aquesta històriar. Sembla que,
abans d'aquests versos del Dant, el fet de l'aventura del Marquès
amb la Ghisolabella es contava de diverses maneres, perquè, natu-
ralment, els xafarders trobaren una mica fort que tot un personatge,
noble, poderós i amb càrrecs d'importància, per avarícia i afany de
diners fes de mitjancer de la seva pròpia germana. Però el Dant,