INFERN. CANT XVIII 215

Tais és, la puta que quan el galant
li digué: c Tinc grans mèrits a ta vora2':
Meravellosos l' respongué. I avant,

136 que de deixar aquest lloc ja arribat l'hora.s

Taidè è, la puttana che rispose
al drudo suo quando disse 'Ho io grazie
grandi appo te2': 'Anzi maravigliosel.

186 — E quinci sian le nostre viste sazie.o

COMENTARI AL CANT XVIII

ANEM baixant i resseguint aquesta espantosa topografia del gran

embut infernal. Ara som al cercle vuitè. Hem seguit el vol
de Gerió, salvant un penya-segat inabordable, i trobem els dos
poetes disposats a caminar pels ponts que permeten passar d'un
marge a l'altre i contemplar quina mena de gent i quina mena de
càstig es produeixen en cada una d'aquestes deu fosses concèntri-
ques que volten un pou central. Aquestes fosses, com diu el Dant,
estan disposades al voltant del pou a la manera dels fossats dels
castells. Tots els pecats que es castiguen en les deu fosses, que
formen el cercle vuitè, tenen de comú la part que en ells juga
el frau o l'engany. Per això, el qui condueix a aquests llocs, és el
monstre Gerió, que, com hem vist en el cant anterior, és el símbol
de l'engany. El conjunt de fosses és anomenat pel poeta Malebolge,
que equival a dir mals sacs o males maletes. M'ha semblat convenient
traduir-ho per 4Malsfossats.

En la primerà fossa circular, els condemnats vyan seguint dues
ramades que caminen en oposat sentit, i, tant l'una com Valtra,
porten l'estimulant d'uns diables cornuts que es dediquen a vergas-
sejar implacablement la nuditat de les ombres en pena. Són vícti-
mes del fuet i les xurriaques d'una manera infamant i vergonyosa,
el poeta, sense una gota de pietat, els dóna un tracte pitjor que
als gossos.

En la primera ramada, hi van els qui es dedicaren a alcavotejar

i
D:
a

T
58
88
Ex
Ha

cMd tiestaes

H aa