INFERN. CANT XVIII 2II

 

Quin arronçar les camesl Quins xisclets
feien als primers copsl En ells no es para
39 ni el segon ni el tercer per marxar drets t

Mentre seguim, el meu esguard repara
en un desgraciat que em féu pensar:
42 cNo estic dejú de veure aquesta cara)..

citeis ET DUr I eIÓ P Edó

daitir E
Ra ads Ta

l jo que resto palplantat allà,
i així mateix es deturà el meu guia,

45 i fins va consentir-me recular. “t

TE
E
L
: X

i aie Taa

ST

Cregué, abaixant el cap, que s'esmunyia
el damnat. eSi l'abaixes o si Palceso
48 li crido jo, ade res no et serviria :

que, si les faccions no portes falses,
tu prou ets Venedic Caçaenemic l
61 Però, é què et pica en tan acerbes salses do

I ell em respon: eDe mala gana ho dic,
mes, ton parlar clar i net em forçaria

64 —a fer-me recordar del món antic. 3
: Z l
Jo la Ghisolabella conduia L
. . d t:“v.
vers el desig infame del Marquès , cBia
Daa N : EE
57 i això és el cert d'aquella enraonia. Íj
d
Aquí no sóc jo l'únic bolonyés, 'á
car aquesta clotada n'és tan plena, 4
60 que no són tants els vius que hagin après i
Ahi come facean lor levar le berze se le fazion che porti non son false,
alle prime percossel già nessuno Venedico se' tu Caccianemico:
ss le seconde aspettava nè le terze. ma che ti mena a si pungenti salse2o 51
Mentr' io.andava, li occhi miei in uno Ed elli a me: 4Mal volontier lo dico,
furo scontrati: e io si tosto dissi: ma sforzami la tua chiara favella,
4a (Già di veder costui non son digiuno,. che mi fa sovvenir del mondo antico. 54
Per ch' io a figurarlo i piedi affssi: P fui colui che la Ghisolabella
e 'l dolce duca meco si ristette, condussi a far la voglia del Marchese,
4s € assentio ch'alquanto in dietro gissi. come che suoni la sconcia novella. 51
E quel frustato celar si credette E non pur io qui piango bolognese,
bassando il viso, ma poco li valse, anzi n'è questo luogo tanto pieno,

4s Ch'io dissi: cO tu che l'occhio a terra gette, — che tante lingue non son ora apprese 80