INFERN. CANT XVII 207

 

Faetont, fill del Sol, va prendre els cavalls del seu pare, els quals,
desbocats, anaven a cremar tot l'univers, i Júpiter, per impedir el
desastre, fulminà Faetont i el precipità dins l'Eridan (Ov.: MET. n,
47-324). La part del cel que començà a cremar, i que encara
nosaltres podem veure, és la Galàxia o Via Làctia. El Dant
(CoNv. II, xiv, 5-8) ha exposat una teoria més científica sobre la
formació de la Via Làctia, però aquí segueix la poètica faula de
la mitologia grega.

Al costat de la por de Faetont, cita la d'Ícar. La faula també
és explicada per Ovidi (MET. VII, 203-233). Per fugir de Creta,
Dèdal fa unes ales de cera per a ell i per al seu fill Ícar, però Ícar
volà massa alt, contra els advertiments del pare, i el Sol li va fondre
les ales, i ell caigué al fons del mar.

D ERSRSpeS Doltes

'-(g;’" DsPEP EET ESEIrEr IE S O E) 21

D CÓ

CgorgRenS
nr

n

L actiai)
D IE in

3

a.“-iag: RR it
piar Deats ï.'m

343
es

Z :.
tl
%É
i ZE:'-
P
E)

pE

aaaa ntr ts

EEICEETSS

SPErs ni rims
da

g
pn

DT IE)

BEE ER IE EM REN

341 iesei
:_-,í’la'làu.t.—i—.',_u M Ts OS

4340

NE
ia RS tA

Bir
D

L

on

dni

EE
l i ._l'

Darmre

IEE IEE

h
D

DRa

LL ierrpe cit

R 4)
DU