S S OO dn oa ara

M i/si3E3.

MIIETITEPIICIIT EIStE)SI dId dIa iia dòpesomègeis diò pege ia it a

D S IU Gda

tl SadaA Bl

206 LA DIVINA COMÈDIA

 

Morpurgo, però, opina que el Dant es refereix a Vitaliani, usurer
de la Marca.

I encara l'home de la truja prenys fa altres manifestacions, quan
es queixa dels crits dels seus veins, que l'eixorden amb aquestes
paraules: cVingui el sobirà cavaller que portarà la bossa dels tres
beccbiv. eSobirà cavallern, és dit sarcàsticament, en el sentit de
dl'usurer més usurer de totsv, i aquests etres Becchiv, per alguns
signifiquen ecapso O rostresv, per altres, etres cabritso, i per
altres, atres caps d'àliga).

El Dant es refereix a Giovanni Buiamonte, del qual es deia que
era el més infame usurer d'Europa. Fou gamfaroner de justícia de
Florència l'any 1293. El 26 d'octubre de 1308 féu fallida, i s'aixecà
amb la bomba, com es diu vulgarment, enduent-se'n diners i robes,
fou condemnat i pagà amb els seus béns fins el darrer cèntim. - Morí
el 1310. Respecte a l'escut dels tres becchi, Pietro Dante, fill del
poeta, diu: dllle a tribus bircis (cabres) fuit dominus loanmes Buia-
monte de Biccis de Florentian. El gran comentarista anglès VVilliam
VVarren Vernon, diu que el fill del poeta, si encertà el personatge
aHudit, errà l'escut, perquè, en els autèntics documents, les armes
dels Buiamonte no són tres caps de cabra, sinó tres caps d'àliga o
de milà, o d'esparver, si es vol. Però, en la recent edició (Milà,
Hoepli 1938) de la Societat Dantesca Italiana, amb les autoritzadís-
simes notes de Vandelli, he vist que els tres becchi són tres cabrits
negres en camp d'or, és a dir, la darrera paraula de la crítica dóna
la raó a Pietro Dante, i per això m'he decidit traduir Decchi per
ecabritso, i no per dbocsa com han fet autoritzats traductors.

El Dant no gasta gota de pietat amb els usurers, és possible que
en la seva vida tempestejada n'hagués estat víctima i l'haguessin fet
patir de valent, i per això no els estalvia el menyspreu. A més de
tractar-los com a egossos que es graten les puceso, diu que el paduà
Reginaldo Scrovegni, després d'enraonar, torçà la boca i va treure
la llengua, come bue que 'l naso lecchi, exactament: ccom bou que
es llepa el morro. Aquí, igual que en tantes bandes, el realisme
del Dant aconsegueix una precisió esclafadora.

En descriure la baixada, el poeta fa constar la seva por immensa,
més forta que la que tingué Faetont quan s'adonà que el cel es
començava a cremar, ccom encara ho pot veure el nostre esguard).