INFERN. CANT XVII 205

parent l'obscura retòrica del poema. El Dant, seguint el marge que
limita l'infamat areny, troba uns desgraciats, als quals tracta amb
un menyspreu absolut, que s'espolsen el foc que els cau damunt,
Pcom. en el mes d'agost solen els cans — espolsar-se, amb el morro
O amb la pota, — tàvecs, puces i mosques botzinants ". Aquests
desgraciats són els usurers, aquells que, en la distribució dels con-
demnats, situaya sota el signe de Cahors, la ciutat de la usura.

Els condemnats porten una bossa penjada al coll, la qual guaiten
encara amb delectança. És la bossa dels diners. I el poeta s'atura
a contemplar les figures pintades en aquestes bosses dels usurers.
La primera en la qual es fixa, és una que, sobre fons groc, té pintat
un lleó rampant de color blau. Aquest lleó en camp groc o d'or,
és l'escut heràldic dels Gianfigliazzi de Florència. Aquesta família
pertanyia a la banda gúelfa, i foren exiliats, segons el Villani, després
de la batalla de Montaperti. Segons l'Anònim Selecte eren tots ells
egrandissimi usurariin. El Dant cita un membre d'aquesta familia,
per tota plegada, sense que cap comentarista sàpiga qui és en
concret, encara que algú hagi cregut reconèixer-hi Messer Catello
di Gianfigliazzi, que, amb el seu germà Gianfigliazzo i un cosí,
féu la usura a França. Tornat a Florència fou fet cavaller, visqué
més enllà de l'any 1283, i, malgrat la usura, deixà la família en
estat precari.

Seguint l'enquesta, el poeta descobreix una bossa vermella, en
la qual hi ha pintada una oca blanca. L'oca en camp vermell repre-
senta les armes dels Ubriachi, nobles gibeHins de Florència, i segons
l'Anònim Selecte, aquest que tenia l'oca blanca en roig, cés Ciappo
Ebriachi de Florència, gran usurer.

Un altre d'aquests usurers es dirigeix al Dant, amb paraules
crues i poc diplomàtiques, porta a la bossa una truja prenys de color
blau, sobre un fons blanc. Aquesta truja en tal forma i color es
troba a l'escut dels Scrovegni de Pàdua, i alguns comentaristes
creuen que aqui el Dant fa referència a Reginaldo Scrovegni, un
rabiós i famosíssim usurer. Aquest miserable diu clarament: cAmb
aquests florentins sóc paduào, i diu també: eSàpigues que el meu
veí Vitaliano vindrà a seure a la meva esquerrar. 4Qui és aquest
Vitaliano2 Els antics comentaristes creuen unànimement que es
tracta de Vitaliano del Dente, elegit podestà de Florència l'any 1307.

T-14 "

dii

Darrra

EEa UEl

4

l':i':l.i:dlhíáñ;b';

di

7

E Dar

dra

E
rite
l
Ed
h
M

EES:
)

ar trrcc Tr Er oia irarisa irra ccca
ia

SE H
BN SEA EE t r

2T E)

rr