S
i
3
2
B
E2
B

17 308L1e iaa iasc iTda da Sa Dabuca.

pi ndaridsih

SET Ua Ta Tad erei

Iad atats

3aad dn.

000

aa LSa

138897 M3 LS ta

 

 

 

202 LA DIVINA COMÈDIA
ni d'Ícar fou l'esglai, quan es sentí
que la cera es fonia al seu darrera
11 i cridà el pare: c Vas per mal camílo,
com fou la meva gran esgarrifera,
en trobar-me dels aires tot voltat
114 i sens veure altra cosa que la fera.
Nedava lentament vers l'enclotat
el monstre , però jo només sentia
117 el vent que ens arribava enfurismat,
i a la dreta el soroll, que tot ho omplia,
del cascadeig del gorg eixordador ,
120 i aboco el cap vers on anem fent via.
I l'abisme agreujà la tremolor,
perquè, veient el fons tot flamarada,
193 les cuixes vaig estrènyer mort de por.
l no em vaig adonar de la baixada
fins a esguardar de prop senyals de dol
196 i nous turments al fons de la clotada.
Com el falcó, que s'ha atipat del vol,
i d'empaitar l'ocell no es pren la pena,
199 i al falconer fa dir: eQuin buderoll,
i al lloc d'on va partir amb la força plena
torna amb cent tombs, retut i enfurrunyat,
132 i a l'amo, indiferent, gira l'esquena,
nè quando Ícaro misero le reni Allor fu" io piú timido allo scoscio,
senti spennar per la scaldata cera, però ch' i' vidi fuochi e senti' pianti,
41 gridando il padre a lui 'Mala via tienil', ond' io tremando tutto mi raccoscio. 138
che fu la mia, quando vidi ch' i' era E vidi poi, chè nol vedea davanti,
nell'aere d'ogni parte, e vidi spenta lo scendere e 'l girar per li gran mali
ja Ogni veduta fuor che della fera. che s'appressavan da diversi canti. ssa
Ella sen va notando lenta lenta: Come 1 falcon ch'è stato assai su l'ali,
rota e discende, ma non me n'accorgo che sanza veder logoro o uccello
317 S€ non che al viso e di sotto mi venta. fa dire al falconiere 'Ohmè, tu calil, 120
lo sentia già dalla man destra il gorgo discende lasso onde si move snello,
far sotto noi un orribile scroscio, per cento rote, e da lunge si pone

430 per che con li occhi 'n gij la testa sporgo. — dal suo maestro, disdegnoso e fello, 192