i x 3 3 E E RI S RS Rd Sd 1d BlMd BE SS CI IASSI Tad osaral asete a atedeleiaini a ESC IMda aa MI CICIeS: pi aeal ssd id P RIA ICSLSS Ma edeted ada ad ad ete ti adar essts Pedns RA N sdaiadas tslaL 200 LA DIVINA COMÈDIA I prosseguint l'enquesta amb ull quiet, veig un altre que roja la portava 63 amb una oca més blanca que la llet. I un, que una truja prenys de color blava duia per signe al mig d'un saquet blanc, 66 digué: dé Què fas prop de l'encesa grava2 Vés-te'n corrents, si no camines ranc, que aquí, Vitalià, veí i conírare, 69 al meu costat esquerre tindrà el banc. Sóc l'únic paduà que planta cara entre aquests florentins, i el crit.em cou 70 de: 'Vinga el cavaller més noble encara, aquell que amb tres cabrits la bossa cloul'o I aganyotant els llavis, tragué fora 75 la llengua, i va llepar-se com un bou. I tement separar-me de la vora del mestre per més temps del consentit, 78 deixo a l'areny el socarrim que plora. lja em trobo el meu guia ensenyorit de l'esquena del monstre, on s'encavalla, 81 ji em diu: dAra tens d'ésser fort i ardit, que per escales com això es davalla : munta davant i jo m'estaré al llom, 84 no fos cas que la cua et fes de tralla. , Poi, procedendo di mio sguardo il curro, che recherà la tasca coi tre becchil'v vidine un'altra come sangue rossa, Qui distorse la bocca e di fuor trasse 8s Mostrando un'oca bianca piú che burro. la lingua come bue che 'l naso lecchi. 15 E un che d' una scrofa azzurra e grossa E io, temendo no 'I piú star crucciasse segnato avea lo suo sacchetto bianco, lui che di poco star m'avea 'mmonito, se mi disse: 4Che fai tu in questa fossa2 torna' mi in dietro dall'anime lasse. 18 Or te ne va, e perchè se' vivo anco, Trova' il duca mio ch'era salito sappi che 'l mio vicin Vitaliano già su la groppa del fiero animale, dg sederà qui dal mio sinistro fianco. e disse a me: cOr sie forte e ardito. 81 Con questi fiorentin son padovano: Omai si scende per si fatte scale: spesse fiate m' intronan li orecchi monta dinanzi, ch' i' voglio esser mezzo, 7e gridando: 'Vegna il cavalier sovrano, si che la coda non possa far male. és