INFERN. CANT XVII 199

I el mestre em diu: 4Si et vols assabentar
plenament de qui són, i quina mena
39 de pecat és el seu, ja hi pots anar,

però no t'entretinguis amb llur pena,
i mentre tornes, a la bèstia, jo, '

49 demanaré que ens porti dalt l'esquena. x

l marge amunt i al caire del ressò
del cascadeig, i sense companyia,
45 vaig anar a veure els esperits en plor.

Pels ulls obrint-se pas llur dol eixia,
i febrils s'espolsaven amb les mans

48 — O bé el foc o la sorra que els rostia, L

E

com en el mes d'agost solen els cans ia

cd

espolsar-se, amb el morro o amb la pota, ,É

51 tàvecs, puces i mosques botzinants. ER

S

ljo, mirant llur mísera ganyota, qé

no vaig poder conèixer cap dels qui E

ESEEy

54 el foc cruel en aquell lloc assota. S

Bl

, : , B

Però penjades a llurs colls vegí ;;%

: : tsl

unes bosses amb signe i amb figura, E

57 que feien llurs esguards enllaminir. 4:%

EA

Llavors la meva atenció detura 'É

una de groga, amb un lleó ben fet E

. . . 61

60 pintat de blau i amb aire de bravura. È
Quivi 'l maestro 4Acciò che tutta piena non altrimenti fan di state i cani

esperienza d'esto giron portin

ipt

or col cefio, or col piè, quando son morsi

3y Mi disse, eva, e vedi la lor mena. o da pulci o da mosche o da tafani. dl

Li tuoi ragionamenti sian là corti: Poi che nel viso a certi li occhi porsi,

mentre che torni, parlerò con questa, ne" quali il doloroso foco casca,

4a Che ne conceda i suoi omeri forti.o non ne conobbi alcun: ma io m'accorsi

54
Cosi ancor su per la strema testa che dal collo a ciascun pendeèa una tasca
di quel settimo cerchio tutto solo ch'avea certo colore e certo segno,
43 andai, dove sedea la gente mesta. e quindi par che 'l loro occhio si pasca. — 4,
Per li occhi fora scoppiava lor duolo: E com' io riguardando tra lor vegno,

di qua, di là socorrien con le mani

in una borsa gialla vidi azzurro
43 Quando a' vapori, e quando al caldo suolo:

che d' un leone avea faccia e contegno. — q