194 LA DIVINA COMÈDIA f T E: 3 : L a amb el seu guia, fins al límit del cercle setè, allí on el Flegetont cau en cascada sorollosa al cercle inferior, del qual separa els dos poetes un abisme impossible de salvar. Per ponderar la cascada i el penya-segat, el poeta fa ús de les imatges i comparacions toponímiques a les quals és tan afeccionat i que demostren que el Dant era un terrible excursionista que s'havia fet uns grans tips d'anar a peu per plans i muntanyes : cCom aquell riu que surt de Monviso (Monte Veso, en el text) en els Alps Cozis, i que primer es diu Acquacheta, i quan és al terreny pla, i arriba a Forlí, canvia de nom (es diu Montone), retruny allà sobre Sant Benet de l'Alp formant una gran cascada damunt la vall, en el lloc (Sant Benet de l'Alp) que hauria d'ésser aprofitat per mil L persones... El Dant fa servir tota aquesta combinació geogràfica exposada amb mitges paraules, per arribar a Sant Benet de l'Alp, monestir situat als flancs de l'Apení, damunt de Forlí, i no lluny del lloc on el torrent d'Acquacheta forma la cascada. El que vol el Dant és mossegar una mica els monjos del monestir de Sant Benet, perquè, posseint moltes terres i rendes, són pocs, i és llàstima que llur friquesa no sigui més aprofitada. El Boccaci creu que el Dant fa referència a un projecte dels comtes Guidi de construir un castell de defensa en aquell lloc, per l'aigua i els avantatges de la vora. Aquest projecte no reeixí perquè la mort se'n dugué el qui més interès hi tenia. El Boccaci diu que, això, li ho va explicar l'abat del monestir de Sant Benet de l'Alp, i que aleshores va comprendre el que el poeta vol dir, i que fins aquell moment no ho havia vist clar. En arribar al caire de l'abisme, els dos poetes esperen un ajut extraordinari per a poder baixar al cercle vuitè, i Virgili, per acon- : seguir-ho, mana al Dant que es descenyeixi del seu cordó i hi faci É un nus deixant-lo en forma de cèrcol, i aquest cordó lligat de tal : guisa, és llançat per Virgili al fons de l'abisme. El Dant, tan amic del simbolisme, diu que amb el seu cordó chavia pensat alguna vegada agafar la pantera de pintada pelle. El lector farà memòria, i entendrà tot seguit que el poeta es refereix al cant preliminar del poema i a les tres feres: el lleó, la pantera (o linx) i la lloba. Aleshores, el poeta no ens parlà del seu cordó, ni de les intencions de caçar la pantera: ara aprofita l'avinentesa RS SLSL SA MI o CI RSa (aES a Da atsE niaT S S SE S ta ET OO LaaT iia S E L deies Dara ara nil D D CaT ITU c Ia ca eteteieSta L a tias Da A 1