INFERN. CANT XVI 193

 

gràcies als quals pogué vèncer el rei Manfred en la batalla de Puglia.
Del pecat que el manté sota la pluja de foc, fora del Dant, no el
n'acusa ningú.

Tegghiaio Aldobrandi, de la noble família dels Adimari, se sap
que morí abans del 1266, també, d'aquest, és el Dant l'únic acusa-
dor. El Villani diu que fou chome de valor, cavaller agradable, savi
i gran en les armes, i de molta autoritat.. Si els florentins haguessin
seguit els seus consells, no haurien sofert la terrible desfeta de
Montaperti.

lacopo Rusticucci era un riquíssim i honorat cavaller florentí,
del qual es tenen notícies que corresponen als anys 1235, 1236 i
1254, i se sap que encara vivia el 1266. La seva desgràcia i la
causa del seu vici fou haver-se casat amb una dona d'un geni pèssim
i d'uns costums inqualificables. En separar-se d'ella, avorrí les
dones. Això és el que diuen els comentaristes, sense cap fonament
històric, però, i potser per justificar els versos del nostre poeta.

De Rusticucci, tant els cronistes florentins, com els comenta-
ristes del Dant, en diuen que, encara que no pertanyia a una família
de gran tradició, com Aldobrandi i Guido Guerra, la seva fortuna i
el seu talent el situaren entre els personatges de primer rengle.

Dant, un cop ha reconegut les tres ombres, sent tantes ganes
d'abraçar-les i de fer-los compliments que, si no fos per la por a la
pluja de foc, s'hauria llançat a l'areny dels condemnats. Els explica
qui és i el perquè del viatge. Aleshores els cavallers li demanen si
Florència encara és plena de ccortesia i valora o si aquestes virtuts
ja s'han acabat, com propala Guillem Borsiere, un condemnat de
fresc que pateix amb els tres florentins. Borsiere, se suposa que
morí pels anys que el Dant començava a escriure el seu poema, i,
segons el Boccaci, dfou cavaller cortesà, home molt bregat i de
fines maneres , i era el seu ofici apaivagar discòrdies entre els grans
i els gentilhomes, tractar de matrimonis i emparentaments, i així
mateix, amb plaents i honestes històries, alegrar l'ànim dels fatigats
i confortar-los per a les coses honorables..

El Dant, assentint als penjaments que Borsiere escampa per
l'Infern, contesta la pregunta amb una patètica imprecació contra els
nous rics, les enveges, l'orgull i la desmesura de la seva ciutat, i,
acomiadant-se dels tres malaurats cavallers, va seguint el marge

OEEa cor ereryrenomiien , E

   

Nira