:
3
i
;

(LNEMB CI

D OSUT

I S ia

LCra detes

aiadac tsliL Sa MIU

192 LA DIVINA COMÈDIA

 

cavallers, i li promet que, si segueix avall la ruta de l'Infern, els
trobarà en els llocs més profunds i de càstigs més violents. Ara ja
som en aquests llocs terribles de la ciutat de Lucifer, aviat passarem
al cercle novè, que és el lloc més profund i més negre, la presó del
gel, dins la qual està ensorrat el propi Lucifer.

Ciacco no ha enganyat el poeta, i dos d'aquells cavallers que
tant li interessaven, ja els hem trobat, l'altre que va amb ells és
Guido Guerra, però, de tots tres, el que porta la veu cantant
és Rusticucci. Rusticucci diu: dAquest que veus tot nu i pelat,
fou d'un grau major del que tu creus, fou nét de la bona Gualdrada,
Guido Guerra tingué per nom, i en la seva vida va fer bastant amb
el seny i amb l'espasa2.

El fet d'anomenar l'àvia de Guido Guerra significa que aquesta
senyora havia tingut un cert relleu en la vida de Florència, i que en
l'època del Dant encara el seu record perdurava com el d'una dama
notable. Efectivament, aquesta Gualdrada, o Inguldrada, fou filla
de mestre Bellincioni Berti de' Ravignani, que era cel més gran i el
més honorat cavaller de Florènciar, segons Villani, i el qual és
recordat per Cacciaguida en el cant XV del PARADÍS, com a home
auster i virtuós.

Tots els comentaristes del Dant parlen de Gualdrada com de la
noia més bella de Florència, i d'ella es conta l'anècdota segúent:
Essent un dia l'emperador Ot IV a la catedral florentina, voltat de
cavallers, i veient, entre altres noies, Gualdrada, en quedà tan me-
ravellat, que fins es va permetre de dir-li una galania en la qual
s'endevinava el desig de besar-la, i la noia, en presència de l'Empe-
rador, del seu pare i altres cavallers, va contestar que no la besaria
cap home que no fos el seu marit. Ot IV, satisfet de la gràcia i la
prudència d'aquella minyona, li trià per espòs el comte Guido el
Vell, i li donà com a dot tot el Casentino i part de la Romagna.

De Guido Guerra, el nét d'aquesta excelent senyora, sabem
que fou un gran cavaller ple de valentia, capità dels gúelís de Flo-
rència que l'any 1255 foragitaren els gibelins d'Arezzo. Bandejat,
després, de la seva pàtria, capitanejà els gúelís exiliats, i prengué una
part molt important en la batalla de Benevento, es repatrià amb els
seus el t267, i morí a Florència el 1272. Entre les coses que s'ex-
pliquen d'ell, hi ha els bons consells que donà a Carles d'Anjou,