INFERN. CANT XVI IQI

 

 

com puja el mariner a flor de barcassa,
després d'alliberar el ferro esmunyit
en algun enganxall, i fa la braça

136 cama-arronçat i dilatant el pit.

si come torna colui che va giuso
talora a solver l'ancora ch'aggrappa
o scoglio o altro che nel mare è chiuso,

186 — Che 'n su si stende, e da piè si rattrappa.

COMENTARI AL CANT i EVI

AMINANT pel marge, a la vora del riu Flegetont, dominant
l'areny on reben la pluja de foc els violents contra la natura,
i després d'haver abandonat la colla de clergues i homes de lletres,
el Dant topa amb una altra colla, de polítics iHustres i homes d'ar-
mes famosos. Del ramat d'ombres condemnades, se'n desprenen
tres, les quals, amb grans crits, escometen el poeta, i li demanen
qui és, perquè, pel vestit que porta, els sembla que es tracta d'un
florentí, com ells mateixos.

Les ombres apareixen nues i gairebé escorxades pel foc intens
que els ha plogut damunt la pell. Llur aspecte produeix una barreja
d'horror i de pietat, i un d'ells, per induir el poeta a parlar, anomena
i fa valer la pròpia importància i la dels seus companys. Ve a dir al
Dant: eEncara que ens vegis nus, pelats i rostíts, la nostra persona
i la nostra fama varen fer tro i tingueren crit entre el món dels
viventsn. Són, aquests tres personatges, Guido Guerra, Tegghiaio
Aldobrandi i lacopo Rusticucci.

A més de la importància que tingueren tals figures en la vida
pública de Florència, es veu que el Dant sentia per elles una especial
veneració, perquè ja en el cant VÍ, quan el poeta sorprèn Ciacco
entre els golafres, i Ciacco comenta profèticament la sort de Flo-
rència, el Dant li pregúnta si sap on són Tegghiaio i lacopo Rusti-
cucci, i, ja en aquell lloc, els atribueix adjectius del més alt honor.
Ciacco, com recordarà el lector, assabenta el Dant sobre la sort dels

rrrrrmemormrszer d

BEOa aa

EEra

S