INFERN. CANT XVI 189 pensa en les nostres torturades pells l Així van dir-me, i van fugir de pressa 87 com si tinguessin ales als turmells. Ni un sol amén de nostre llavi es vessa tan aviat com fou la llur fugida, 90 i el mestre, d'ells s'encomanà la pressa. Havíem caminat ben curta mida, i era el soroll de l'aigua tan veí, 93 que ni amb crits nostra veu ens fóra oida. Com aquell riu que, de primer camí, de Monviso baixant, segueix l'esquerra 96 de les dues vessants de l'Apení, i que es diu Acquacheta dalt la serra, però no duu aquest nom quan ja no és dret 99 el sòl, i arriba de Forlí a la terra, i que retruny damunt de Sant Benet de l'Alp, i cascadeja allí on hauria 102 d'ésser per mil aprofitat l'indret, així, en el fons del cingle jo sentia l'aigua sagnosa, tota desgavell, 105 que, bramant, les orelles m'ofenia. Portava jo una corda per cinyell, amb la qual vaig pensar alguna vegada 108 caçar la bèstia de pintada pell. fa che di noi alla gente favelle. che si chiama Acquaqueta suso, avante Indi rupper la rota, ed a fuggirsi che si divalli già nel basso letto, .7 ali sembiar le gambe loro snelle. e a Forli di quel nome è vacante, 99 Un amen non saria potuto dirsi rimbomba là sovra San Benedetto tosto cosi com'e' furo spariti, dell' Alpe per cadere ad una scesa so per che al maestro parve di partirsi. ove dovria per mille esser recetto, 102 lo lo seguiva, e poco eravam iti, cosi, giu d'una ripa discoscesa, che 'I suon dell'acqua n'era si vicino, trovammo risonar quell'acqua tinta, ga che per parlar saremmo a pena uditi. Si che 'n poc'ora avria l'orecchia offesa. 195 Come quel fiume c' ha proprio cammino lo avea una corda intorno cinta, prima da Monte Veso inver levante, € con essa pensai alcuna volta es dalla sinistra costa d'Apennino, prender la lonza alla pelle dipinta. 108 l-13 DRT OS RS toa o nn SE MET lir,áïl:.l«' "A'. ) l: -. U ) L '.l L 107 j É el ga Mar l S a