PRa o aracaieteia taT RsT s1303 5a BOIase ia deneSaS ada o etel i siaias aaada ii edmeles RIA S Za I MMad ItaL CIA 7 IE S SEU GO Getac iTad il Mai MM MIÓ iiusen adr alcalataleiaT alat ii eiis E alstaiat mad il S Ca cacA MOS sàjadefededetel Saar pd 182 LA DIVINA COMÈDIA : per obra de misser Tommaso de' Mozzi, germà seu, el qual era honorable cavaller i gran en la consideració del Papa, a fi de treure del davant dels seus ulls i dels seus conciutadans tanta abominació, fou permutat pel Papa de bisbe de Florència en bisbe de Vicenza.. Després de les tres notables delacions, Brunetto fuig cap a atrapar els companys, amb la velocitat del guanyador cen la cursa del drap verda de Verona. El drap verd es corria el primer diumenge de quaresma i al vencedor li donaven una peça de roba verda per fer-se'n un vestit. No puc cloure el comentari d'aquest cant sense referir-me encara a la gravíssima acusació que fa el Dant al seu mestre Brunetto. A Littré, meravellat que el nostre poeta posés "/a cara e buona imagime paterna" de ser Brunetlo entre els sodomites de l'Infern, transmetent així a la posteritat un nom honorabilíssim tot tacat d'infàmia, contestava el D'Ovidio (eNuovi Studii Danteschio Milà I906): adl no pensa Littré que precisament és establert en la doctrina catòlica, contra la qual el Dant no podia rebellar-se, que un pecat mortal, encara que isolat, si no s'esborra amb el penedi- ment, almenys de la darrera hora, condemna irreparablement fins Phome més virtuós i noble en tot el restantè é No pensa que fins és d'admirar la magnanimitat i la relativa manca de prejudicis del Dant, que sense rebeHar-se, i fent-se ressò de la divina justícia contra tals homes, manté, però, intacte el seu homenatge a les veres virtuts que els ornaren2 é No considera l'efecte moral que el Dant es proposava aconseguir, demostrant com l'home gairebé en tot virtuós no ha de caure en un vici, amb l'esperança que quedi neutralitzat per les virtuts, advertiment no inútil, ben cert, en una edat salvatge com era aquella, en la qual tan fàcilment el tracte gentil, l'alta cultura de la ment, la valentia a tota prova, es tro- baven units en la mateixa persona amb qualsevol costum bàrbar o inconfessable o He volgut citar aquesta disculpa del D'Ovidio, sense que a mi em convenci del tot. Jo estic més al costat de Littré. Les raons religioses i morals que vol donar el D'Ovidio són insuficients, davant el tort enorme que fa el Dant a la memòria de Brunetto. Parlant clarament: el Dant comet una indignitat amb Brunetto, descobrint una cosa de la qual la posteritat no s'hauria assabentat mai si no