INFERN. CANT XV 181

 

tombarà el cap a la dreta i sentenciosament aprovarà: 4Bé escolta
aquell que l'apunta:. El significat d'això que diu Virgili no és
massa clarj sembla que doni a entendre que és bon escoltador el
qui sap gravar el que sent en la memòria, i és probable que Virgili,
sentint la vehemència del Dant, reconegui que el nostre poeta ha
estat un bon escoltador d'aquell vers de l'cEneidan que diu: (Quid-
quid erit, superanda omnis fortuna ferendo esto (AEN. V, 710).

Vol el Dant saber, encara, si hi ha, entre els companys de Bru-
netto, algun notable pederasta que valgui la pena d'ésser delatat.
Brunetto diu que n'hi ha molts, i que no hi ha temps d'anome-
nar-los. eSàpigues, però, —afirma —, que tots foren clergues i
literats grans i de gran famar. Com a espècimen d'home d'església
sodomita, Brunetto cita Andrea de' Mozzi, com a literat Fran-
cesco d'Accorso, i com a literat i home d'església, Priscià. Pris-
cianus Caesariensis, fou el gran gramàtic del segle vi, del qual
el comentarista Benvenuto Rambaldi diu: cPriscianus ponitur hic
tamquam clericus, quia monacbus fuit el apostatavit ut acquireret
sibi maiorem famam el gloriam... Ponitur etlam tamquam magnus
literatus in genere eloquentiae, quia fuit doclor, regulalor et correcior
grammaticae, vir vere excellentissimus, princeps in hac arte primitiva,
magnus orator, historicus et autoristan. Francesco d'Accorso fou fill
del cèlebre jurista florentí Accursio. Professà el dret a Bolonya,
i amb Eduard Í anà a Oxford l'any 1273, per ocupar-hi una càte-
dra. Tornà a Bolonya el 1280 i morí el mateix any que Brunetto
Latini (1294). _

Per designar l'eclesiàstic sodomita, Brunetto diu: eSi haguessis
tingut curiositat per £al finya (la sodomia), hauries pogut veure
aquell que el Servent dels Servents traslladà de l'Arno (Florèn-
cia) al Bacchiglione (Vicenza), on deixà els ossosa. El Servent
dels Servents, Servus Servorum Dei, és el papa Bonifaci VIII,
esmentat d'aquesta manera pel Dant no sense ironia, perquè
Bonifaci és aquell que volia seure csuper reges el regna). l el tras-
lladat és Andrea de' Mozzi, canonge florentí, bisbe de Florència
l'any 1286, transferit al bisbat de Vicenza el 1295, on morí al
cap d'un any.

Boccaci diu que cper aquesta misèria, en la qual potser era
deshonest pecador, i per moltes altres beneiteries que es contaven,