INFERN. CANT XV 179

—— cc ç m ç a

la muralla i l'altre a baix sobre la sorra. El Dant, però, que marxa
més elevat que Brunetto Latini, inclina el cap en signe de conside-
ració al mestre.

El nostre poeta li explica com està fent el meravellós viatge, i
quan manifesta que Virgili, deslliurant-lo de la lloba famolenca,
"a casa em va tornant per aquest call", hem d'entendre que
aquest 4a casao significa cal Celv, que és la casa veritable i defi-
nitiva de l'home just: (Non babemus bic manentem civitatem, sed
futuram inquirimuso (HEBR. xI, 14). Brunetto Latini contesta al
poeta amb elogis, invectives i profecies. És importantíssim en
el poema el discurs de Brunetto, per tant, val la pena de fer-ne
una exposició.

9 Seguint la teva estrella, — no pot fallar-te un honorable port, —
com vaig preveure-ho en la vida bella". Quan va néixer el Dant,
el sol es trobava en el signe de Gèminis (PAR. XXII, IIO i segs.).
Els astròlegs creien, com diu l'eOttimo Commentox, que aquest
signe fos qsignificatore di scrittura e di scienga e di cognoscibilitade) .
Brunetto era fort en arts astrològiques, i és possible que hagués fet
l'horòscop del Dant.

" Si jo tan abans d'hora no hagués mort, —veient el Cel amb tu
ben disposat, — t'hauria estat en el treball conhort ". Abans d'hora
respecte al Dant: Brunetto morí vell, però el Dant tenia 29 anys.
Brunetto hauria estat, per al poeta, un constant ajut com a escriptor,
com a home i com a ciutadà.

Y Però aquell poble verinós, ingrat, — que Fièsole engendrà en
l'època antiga —i en manté encara la rusticitat "... Fièsole, Faesulae,
antiga ciutat de l'Etrúria, damunt una muntanya i a tres milles al
nord de Florència, segons el Villani, havent seguit la part de Catilina
quan conjurà contra la salut pública de Roma, fou desíeta, i part
dels seus ciutadans anaren a habitar Florència, la qual fou feta pels
romans en aquella època, i fou, per tant, poblada en un principi per
aquests dos pobles : romans i fiesolans.

" Per ben obrar et farà gent enemiga, — i és de raó que amb
asprejants servers — no madura de gust la dolça figa". Els floren-
tins seran enemics del Dant, perquè desconeixeran la seva rectitud
d'obrar en la vida pública. Els florentins seran les eserves aspresv,
i el Dant, dla dolça figan. A

E aa