INFERN. CANT XV 177

COMENTARI AL CANT XV

PASSANT per un dels marges de pedra a la vora del riu, poden
veure els poetes l'esplanada de l'areny on cauen les flames i
per On es passegen els violents contra la natura, els sodomites. El
fum que puja del riu, allibera de la pluja de foc el lloc on caminen,
i aquest marge per on passen els poetes fa pensar el Dant en els
dics de defensa que fan els flamencs entre Bruges i Guiggante.
Aquest Guizzante, creuen la major part dels comentaristes que és
VVissand (no Gand com han dit alguns, ni l'illa de Gadsand, com
he vist en una traducció francesa), vila de Flandes al sud-oest de Ca-
lais. I li recorda també les defenses que fan els paduans al llarg del
Brenta quan la calor fon les neus en la Carinzia (Cbiarentana, en el
text), que comprèn la Valsugana, regió en la qual neix el Brenta.
Però els marges que aquí veu el Dant no són de tanta alçada ni tan
grossos, perquè així ho volgué vel mestre que va fer-los. Aquest
mestre, tant pot ésser Déu com el diable.

Vénen els esperits dels sodomites, i guaiten fent esforços els
dos viatgers, com el qui camina de nit amb la lluna nova, o com el
sastre vell que per enfilar l'agulla va arrugant les celles. Entre
aquests malaurats, el Dant en veu un que té la cara socarrimada, i
al qual, no obstant això, no pot deixar de recordar. Aquest, en
reconèixer el poeta, li allarga els braços, i el Dant, estranyadíssim,
senyalant-lo amb el dit, exclama: 44 Vós, aquí, misser Brunet o
Diu Scherillo que, d'aquesta exclamació del Dant en reconèixer
Brunetto Latini entre els sodomites, i del fet de no haver preguntat
per ell a Ciacco, com ho féu a propòsit de Rusticucci i de Tegghiaio,
sembla poder-se deduir, o que el pecat de Brunetto Latini no fos
generalment conegut, i el poeta, per casualitat, se n'assabentés
alguns anys abans o després del 1300, o que en principi es pensés
que es tractava d'una calúmnia, i solament més tard, quan Brunetto
Latini ja era mort, hagués tingut el Dant manera d'assegurar-se que
aquella mala fama era la pura veritat.

Brunetto Latini nasqué de gran família florentina, entre el 1210