È carus srusa ii mi a ni BE ME BI ME SE tiÓ Rs a 91849d 48 4424 SE I I I Rs Errr IA S UA Salel arad detat edeteliiedeiei it d9t dil Saad E 111 114 117 120 124 Priscian sen va con quella turba grama, e Francesco d'Accorso: anche vedervi, 11 S'avessi avuto di tal tigna brama, colui potei che dal servo de' servi fu trasmutato d'Arno in Bacchiglione, 114 dOve lasciò li mal protesi nervi. LA DIVINA COMÈDIA Priscià va amb la colla compungit, també Francesc d'Accorso, i tu pots veure, si aquesta tinya et fa encuriosit, aquell que de Florència un jorn va treure el Servent dels Servents, i per poc seny a Vicenza amb la mort hagué de jeure. D'altres et parlaria, mes s'estreny el passsejar i el conversar, que envia una nova Ífumera aquest areny, i ve gent que no em cal per companyia. El meu Tresor et vull recomanar, en el qual visc, res més no et pregaria. o I fugint, un d'aquells em recordà de Verona en la cursa del drap verd corrent per la campanya: i fent-se enllà, em semblava el qui venç i no el qui perd. Poi si rivolse, e parve di coloro che corrono a Verona il drappo verde per la campagna, e parve di costoro quelli che vince, non colui che perde. ya Di piú direi, ma 'l venire e 'l sermone piú lungo esser non può, però ch' i' veggio là surger novo fummo del sabbionne. sieti raccomandato il mio Tesoro n7 Gente vien con la quale esser non deggio: nel qualio vivo ancora, e piú non cheggio.2. — ysç