INFERN. CANT XV 175

ensenyant-me com l'home esdevé etern ,
i el molt que us agraeixo, tinc el deure,
87 mentre visqui, amb la llengua, de fer extern.

D'això que heu dit de mi, no em vull distreure,
i amb altres dites vull contar-ho llest
90 a dona que ho sabrà, si la puc veure.

Solament vull que us sigui manifest
que, essent de consciència netejada,
93 a la Fortuna, quan vindrà, estic prest.

No m'era el que m'heu dit cosa ignorada ,
mogui sa roda la Fortuna, tant
96 com bé li plagui, i el pagès l'aixada bo

El meu mestre, aleshores, inclinant
el cap sobre la galta dreta, em mira
99 i em diu: dBé escolta aquell que va apuntant:.

No per això la meva dèria vira,
i pregunto a Brunet quins en el plor
109 li són companys de més alta cadira.

I ell em respon: eSaber d'alguns és bo,
però el callar, amb els altres, més s'ajusta,
105 que el temps curtejaria per tant so.

No van ésser cervells de mida justa,
sinó clergues i plomes de gran crit,
108 tarats d'un mateix corc dintre la fusta.

m'insegnavate come l'uom s'etterna:
e quant' io l'abbia in grado, mentr io vivo
37 convien che nella mia lingua si scerna.

Ciò che narrate di mio corso scrivo,
e serbolo a chiosar con altro testo
90 4 donna che saprà, s' a lei arrivo.

Tanto vogl' io che vi sia manifesto,
pur che mia coscienza non mi garra,
4 che alla Fortuna, come vuol, son presto.

Non è nuova alli orecchi miei tal arra:
però giri Fortuna la sua rota
9s come le piace, e 'I villan la sua marra.o

Lo mio maestro allora in su la gota
destra si volse in dietro, e riguardommi,
poi disse: eBene ascolta chi la notar. —— gg

Nè per tanto di men parlando vommi
con ser Brunetto, e dimando chi sóno
li suoi compagni piú noti e piú sommi. —,e
Ed elli a me: cSaper d'alcuno è bono,
delli altri fia laudabile tacerci,
chè 'l tempo saria corto a tanto sòno. 108

In somma sappi che tutti fur cherci
e litterati grandi e di gran fama,
d'un pecato medesmo al mondo lerci. 108