INFERN. CANT XV 173 cOh fillo digué, esi algú en la nostra via es detura, després jeu per cent anys 39 sens moure's sota el foc que el rostiria. Camina, i trescaré pels teus tiranys, i després faré cap a la ramada 42 que de l'etern suplici plora els danys.o No m'atrevia jo a la davallada per ajuntar-m'hi, mes, la testa, sí 45 que, en reverència, vaig tenir acotada. I ell diu: cé Quina fortuna o quin destí, ans de l'últim gemec, cap ací et mena2 48 él qui és el qui et mostra aquest camí Pp cAllà dalt, on vivim la llum serenao 1 li responc, cem vaig perdre en una vall, 51 abans d'ésser arribat a l'edat plena. Ahir al matí passava tal treball, i aquest, salvant-me d'una dura arpella, 54 a Casa em va tornant per aquest call. x l em diu Brunet: eSeguint la teva estrella, no pot fallar-te un honorable port, 57 com vaig preveure-ho en la vida bella. Si jo tan abans d'hora no hagués mort, veient el Cel amb tu ben disposat, 60 t'hauria estat en el treball conhort. cO figliuol, o disse, cqual di questa greggia eLà su di sopra, in la vita serenao s'arresta punto, giace poi cent'anni rispuos' io lui, emi smarri' in una valle, as Sanz'arrostarsi quando 'Í foco il feggia. avanti che l'età mia fosse piena. 51 Però va oltre: i' ti verrò a' panni, Pur ier mattina le volsi le spalle: e poi rigiugnerò la mia masnada, questi m'apparve, tornand' io in quella, 4o Che va piangendo i suoi etterni danni.x e reducemi a ca per questo calle.x n P non osava scender della strada Ed elli a me: 4Se tu segui tua stella, per andar par di lui, ma 'l capo chino non puoi fallire a glorioso porto, 45 tenea com'uom che reverente vada. se ben m'accorsi nella vita bella: E El cominciò: 4Qual fortuna o destino e s'io non fossi si per tempo morto, anzi P'ultimo di qua giú ti mena2 veggendo il cielo a te cosi benigno, 4e € Chi è questi che mostra 'l camminoro dato t'avrei all'opera conforto. 80 l-12