INFERN. CANT XIV 169

 

en el centre, com si diguéssim, dels tres continents coneguts, i en
el lloc on els antics situen el reialme de Saturn. Potser aquest vell
sigui una reminiscència del propi Saturn, déu del temps, representat
com un ancià, amb les ales, la dalla i el rellotge d'arena. Aquesta
figura està situada d'esquena a Damieta, que, essent a Egipte, repre-
senta l'Orient. L'Orient significa, per al Dant, el passat, és a dir,
una cosa per a ell morta i acabada. En canvi l'estàtua mira a Roma.
I Roma representa, per al Dant, l'única esperança d'adveniment de la
Monarquia universal, propugnada per ell (DE MoN. II, Conv. IV, v).
La testa d'or significa, o el regne de Saturn, o, amb més fonament,
el segle d'August. Deixant de banda la interpretació de caràcter
mitològic, i acceptant la interpretació històrica, més adient a la
intenció del Dant, el pit i els braços d'argent representen el principi
de la decadència romana. El ventre, d'aram fins a l'entrecuix,
representaria la divisió teodosiana i la caiguda de l'Imperi d'Occi-
dent. Les cames de ferro de l'estàtua signifiquen l'època del Dant,
el peu de ferro és l'Imperi, i el peu de terra cuita és el Papat. Aquí,
l'home de mentalitat gibellina se sent cesarista i assigna el peu més
feble al papa.

Aquesta grandiosa estàtua, que en definitiva simbolitza la història :
dels homes, llevat de la testa, és tota esquerdada, i es comprèn que
la testa, que representa l'època de la benaurança i la pau, no segregui
ni dols, ni pecats, ni tragèdies, que és el que representen les llàgri-
mes que brollen de les esquerdes de l'estàtua. Aquestes llàgrimes
formen cavorques dins la muntanya, el plor es va filtrant per dins
la terra, fins a constituir dins les subterrànies regions de l'Infern els
grans rius i els llacs de la desolació. Aquests rius, producte dels
pecats de les humanes gèneres, són instruments per a castigar els
propls pecats.

És clar que la concepció dantesca fa meravellar el propi Dant,
quan pregunta a Virgili: dPerò, icom pot ésser que aquests rius,
que vénen del nostre món, només els vegem ací i no els haguem
ja trobat en els cercles superiors2, I per això Virgili contesta:
eEl lloc és circular, i tu, anant sempre cap a l'esquerra, encara no
has recorregut la circumferència entera, i no has de meravellar-te
si, continuant el nostre viatge, se't mostren coses no vistes en-
cara. Insisteix el Dant, i demana on són el Flegetont i el Leteu,

I-12