ROA Sireroitncatetta iia t RS S L MI C iia iar DR al as araras ad aa ge3: LS I CIA JASESLIS sadel 168 LA DIVINA COMÈDIA dríem dir calcada, directament de la Bíblia. Els meus lectors poden comparar els versos 106 a 112 del cant XIV amb els versets 31 a 35 del capítol II del profeta Daniel. És a dir, el somni de Nabucodo- nosor explicat i interpretat per Daniel i consistent en la visió d'una estàtua meravellosa, és reproduit pel Dant en la descripció del vell de Creta. Vegem el text de la Vulgata: dTu, rex, videbas, el ecce quasi statua una grandis, statua illa magnua, et statura sublimis, stabat contra te, et intulius eius erat terribilis. Huius statuae caput ex auro optimo erat, pectus autem et bracbia de argento, porro venter et femora ex aere. Tibiae autem ferreae, pedum quaedam pars erat ferrea, quae- dam autem fictilisn. Ara, comparem el text bíblic amb les dues tercines dantesques, i veurem que la composició de l'estàtua del somni de Nabucodonosor i de l'estàtua que Virgili situa en les aban- donades selves de l'Ida és la mateixa. Daniel diu a Nabucodonosor, interpretant el somni, que la testa d'or de la gran estàtua representa el propi regnat de Nabucodonosor, el pit i els braços d'argent representen un reialme més feble que vindrà després, l'aram del ventre i de les cuixes significa un reialme d'aram que dominarà tota la terra. Un quart reialme fort com el ferro, esclafarà tots els altres. Els peus, en part d'argila de gerrer i en part de ferro, representen el reialme dividit en elements febles i forts. cEn aquest temps, diu Daniel, el Déu del Cel produirà un reialme que mai més no serà destruit. Però, si el nostre poeta ha manllevat la imatge plàstica del text bíblic, la interpretació i el significat que ell dóna a l'estàtua de Creta és, segons els comentaristes, ben distinta. En primer lloc, el profeta Daniel es val d'una figura simbòlica per afalagar el rei, i, després, per manifestar-se autèntic profeta d'Israel exaltant la vinguda del Messias i el reialme de la celestial Jerusalem. El Dant, fill d'una cultura cristiana i incorporat a una concepció històrica i política del món, també tira l'aigua al seu molí, i, en el vell de Creta, no cal veure-hi només la imatge de les quatre edats dels antics, com han donat a entendre alguns comentaristes càndids: la intenció del nostre poeta és molt més forta i la seva visió molt més personal. El Dant s'enamora de l'estàtua bíblica, però en fa la figura d'un vell, cosa que Daniel no especifica. Aquest vell, el situa a Creta,