INFERN. CANT XIV 167

 

 

milles de Viterbo, del qual n'eixia un riuet. Aquesta aigua, a una
certa distància i quan s'havia refredat una mica, l'anaven a cercar
les pecadores, les prostitutes, i se la repartien, i se l'enduien per
fer-ne aplicacions més o menys higièniques. És curiós veure com
al Dant no se li escapava res.

Virgili diu al Dant que aquest riu és una de les coses més nota-
bles que es puguin veure a l'Ínfern. La curiositat del nostre poeta
obliga el seu mestre a un parlar més explícit, i, per boca de Virgili,
el Dant ens exposa un dels símbols més bells del seu poema, en el
qual els elements pagans i els elements bíblics es donen la mà, per
oferir-nos una concepció purament dantesca de la història del món
i del destí de l'home.

Comença Virgili rememorant la pagana Edat d'Or, l'època com-
parable, dintre la mitologia grega, al bíblic Paradís terrenal. Parla
de Creta, l'illa afortunada escollida per Saturn per establir-hi el seu
regne. Durant l'imperi saturnià els homes foren purs i es produí en
el món la famosa Edat d'Or, cantada per tots els poetes antics,
reviscolada en tota la poesia pastoral del Renaixement, aHudida pels
lírics més notables de tots els temps, i meravellosament inserida
per Miguel de Cervantes en un dels capítols més coneguts del
seu eQuijoteo.

Cita Virgili la importància del mont IÍda, al centre de Creta. En
aquesta muntanya, Rea o Cibeles amagà el seu fill Júpiter, perquè
Saturn, el pare, no se'l mengés. Saturn, per anuHar la profecia que
afirmava que ell fóra destronat per un dels seus fills, anava menjant-
se'ls un darrera l'altre, a mesura que Cibeles els posava al món. La
mare, indignada per la voracitat del seu reial i diví marit, amagà
Júpiter, el qual fou nodrit per la cabra Amaltea dins les espesses
selves de l'Ída. Quan Júpiter plorava, els servents de Cibeles feien
un gran terrabastall perquè Saturn no sentís els plors del seu fill.

En aquesta illa meravellosa, i en aquesta muntanya extraordinà-
ria, es decidí en un temps mític la sort dels déus i dels homes.
cAra, diu Virgili, Creta és un recó mort i abandonat,. L'única
cosa que resta dins la muntanya de Júpiter és la gran figura d'un
vell de notable i original composició.

Ara bé, aquesta figura del vell de Creta, Dant no la manlleva de
cap text virgilià ni de cap poeta precristià, sinó que és extreta, po-