S C DIGEII aa C in it etet a ataó

Daesc iE

a rrd

ja Pa ai 98d S RLaA N PEMEBLICICI CI CI CI CI osa ia ol esaias afafen

O CU UU

E aclal RI S CI IAA del

a
d:
E

y

-
ararrr ola ir oratatngeimgmareticia qatuetiizogr Ia IIarit essemi

    

166 LA DIVINA COMÈDIA

 

pecat, només ens fa conèixer una figura de la Grècia heroica:
Capaneu.

Capaneu és un personatge esquilià que, després, en la poesia
romana, ofereix llarg tema a Estaci. Fou un d'aquells reis que,
juntament amb Adrast, el seu sogre, Tideu, Hipomedont, Amfiarau,
Partenopeu i Polinices, assetjaren Eteoc]es rei de Tebes, després
de la mort d'Èdip. Aquesta gesta ha donat argument a dues grans
tragèdies gregues: els cSet contra Tebeso, d'Èsquil, i l'cAntígona,,
de Sòfocles. Capaneu, era fill d'Hipònous i de Laòdice, i es conta
d'ell que, trobant-se fora els murs de l'assetjada Tebes, requerí
Júpiter i s'hi contrapuntà, vanant-se que del pare dels déus no en
tenia per a res. Júpiter, indignat de la sacrílega provocació, li engegà
un dels seus llamps, que el deixà mort a l'acte. L'insensat menys-
preu que sent aquest personatge per la divinitat, li dura després de
la mort, i en el diàleg que té amb Virgili es pot veure fins a quin
punt aquest soberg i estrabuHat Capaneu planta cara sota l'horrible
pluja de foc.

Capaneu diu: eSi Júpiter cansés l'ennegrit forjador (es refereix
a Vulcà), i fes suar a tots els qui baten ferro en l'Etna (els ciclops),
tal com va fer a Flegra (vall de Tessàlia on combateren els gegants
amb Júpiter), i amb totes les sagetes m'anés ferint contínuament,
Vde mi no fóra alegrement venjat "v, és a dir, eno podria tenir
l'alegria ni la satisfacció de veure'm humiliato. Després d'aquesta
terrible confessió de supèrbia, Virgili li dirà que, en ell, el càstig
s'agreuja, perquè hi ha la pena del foc i la preocupació constant de
rebellia, i que només la ràbia de Capaneu, la qual el fa patir atroç-
ment, pot ésser un martiri proporcionat al seu furor, al pecat de
supèrbia.

Els dos poetes deixen Capaneu malparlant de Júpiter, i camina
que caminaràs, es troben amb un riuet de sang, damunt el qual
s'apaga la pluja de foc. Les vores d'aquest riu són sòlides, no com
l'areny de la pluja de foc, i el poeta es pensa que constitueixen el
pas per anar del rotllo terç al quart, dins el cercle setè. I Dant, que
tant sovint compara paisatges coneguts amb les coses de l'Infern,
diu que aquest riuet és ccom el que ix del Bulicame i que després
parteixen entre elles les pecadores..

El Bulicame és un petit llac d'aigua mineral bullent, a dues.