INFERN. CANT XIV

 

Lell: dEn preguntes m'ets plaent i entès,
però el bullir de l'aigua sangonenta
hauria l'un dels rius fer-te palès.

Fora d'aquí, veuràs Leteu en lenta
cursa, i veuràs les ànimes a dins,
quan el penediment llurs culpes renta.x

Després digué: Deixem aquests camins
del bosc, i tu segueix al meu darrera
i trepitjant pel marge, i marge endins,

142 que és el lloc on no arriba la foguera).

dln tutte tue question certo mi piacio Letè vedrai, ma fuor di questa fossa,
rispuose, ema l bollor dell'acqua rossa là dove vano l'anime a lavarsi
135 dovea ben solver l'una che tu faci. quando la colpa pentuta è rimossa.2

Poi disse: eOmai è tempo da scostarsi
dal bosco: fa che di retro a me vegne:
li margini fan via, che non son arsi,

e sopra loro ogni vapor si spegne:.

COMENTARI AL CANT XIV

ABANDONAT el rotllo segon del setè cercle infernal, on gemega la
selva dels suicides, el poeta penetra en el rotllo terç, en el qual
són castigades les tres menes de violents. Els violents contra Déu,
els violents contra la natura o sodomites, i els violents contra l'art
ila natura o usurers. En el cant XI, hem vist ja la classificació i
distribució d'aquests pecadors, dintre el pla general de la ciutat
de Lucifer. Ara ens trobem amb aquestes tres menes de violents
situats en un areny estèril i sofrint una continuada pluja de foc. Els
qui pateixen un càstig més greu són els díscols ofensors de la divi-
nitat, que jeuen boca enlaire i han de rebre tot el foc que els cau
damunt. Els usurers seuen acoblats, i els sodomites poden passejar-
se i evitar en tot el que els és possible la pluja de foc.

En aquest cant XIV, el Dant s'ocupa dels violents contra Déu,
però, entre tots els personatges que a l'Infern sofreixen per aquest