87 93 99 102 105 108 INFERN. CANT XIV 163 cEntre totes les coses que has mirat d'aleshores que entràrem per la porta que mai a cap persona s'ha negat, jo et dic que res l'atenció s'emporta com aquest riu que tens aquí present i sobre el qual la flamarada és morta. x Tals paraules el mestre anà dient, i vaig pregar-li que seguís encara al meu ample desig dant aliment. l'em diu: cEnmig del mar una illa para, desfeta avui, que Creta té per nom, i el seu rei féu la vida pura i clara. Una muntanya s'hi dreçava com i un paradís, anomenada Ída, que avui és un abandonat tocom. Com a bressol segur fou escollida per Rea, i per millor guardar el seu All, quan plorava, els servents feien gran crida. És allí un ancià l'únic cabdill, a Damieta és tot girat d'esquena i mira Roma com el seu espill. Té d'or fi galta i front, clatell i trena, el braç i el pit són del més pur argent, i fins a l'entreforc l'aram l'emplena. 4 Tra tutto l'altro ch' i' t ho dimostrato, poscia che noi entrammo per la porta 87 lo cui sogliare a nessuno è negato, cosa non fu dalli tuoi occhi scorta notabile come 'l presente rio, 9o che sovra sè tutte fammelle ammorta. Queste parole fuor del duca mio: perch'io'l pregai che mi largisse il pasto 9s di cui largito m'avea il disio. cln mezzo mar siede un paese guaston diss'elli allora, eche s'appella Creta, 9s Sotto "l cui rege fu già il mondo casto. Una montagna v' è che già fu lieta d'acqua e di fronde, che si chiamò Ida: or è diserta come cosa vieta. 99 Rea la scelse già per cuna fida del suo figliuolo, e per celarlo meglio, quando piangea, vi facea far le grida. 104 Dentro dal monte sta dritto un gran yeglio, che tien volte le spalle inver Damiata e Roma guarda come súo speglio. 105 La sua testa è di fino oro formata, e puro argento son le braccia e il petto, poi è di rame infino alla forcata, 2aé a h cr DR E CE OT IT UU i DrT Dra