Rs S S Sa MO ceies RSa Liarises

aridili: gt

SU T rel piregeçt - TaEaa RI ICITS LS LICI aTa S l aS asarat aseteias of adetel

S OER

r

Bi ll

OOA RI Sa

ina RR RIA ART

   

iga ctaa dasITI t IrataetasT Zar tstit adsarasó ra ioGIga tarad dii a ira ma dirr ir pada cTrrra dga ar

162

69

72

78

81

R4

Allora il duca mio parlò di forza

2

tanto, ch'1

LA DIVINA COMÈDIA

Llavors mon guia a contestar comença
amb forta veu, com mai li hagués sentit :
cOh Capaneul En ta supèrbia pensa

com se't fa greu el càstig escollit.
I llevat de ta ràbia, no hi hauria
un turment que fos digne del teu pit.o

l més dolç, i girant-se a mi, el meu guia
em fa: cAquest orgullós fou un dels set
que Tebes assetjaren, i congria

encara contra Déu aquella set
de desdeny , mes la seva menyspreança
li fa el càstig més viu i més estret.

l ara segueix-me, si el teu cor no es cansa,
i guarda't amb els peus de tocar el foc,
i arrambat al cantó del bosc avança.o

I bo i callant ens aturem a un lloc
on brolla un riu que selva enllà fa via
i el roig del qual encara em torna groc.

Com aquell doll que el Bulicame envia
i l'aigua se'n parteixen quan s'esbrava
les pecadores, aquell rec corria.

La sorra en dura pedra es canviava
al volt del rec, per 'xò havia pensat
que entre els dos rotllos per allí es passava.

Or mi vien dietro, e guarda che non metti,
non l'avea si forte udito: ancor, li piedi nella rena arsiccia,

ss 4O Capaneo, in ciò che non s'ammo1za ma sempre al bosco tien li piedi stretti.v 45

la tua superbia, se' tu piú punito:

Tacendo divenimmo la 've spiccia

nullo martiro, fuor che la tua rabbia, fuor della selva un picciol fiumicello,
ee Sarebbe al tuo furor dolor compito,. lo cui rossore ancor mi raccapriccia. 46
Poi si rivolse a me con miglior labbia Quale del Bulicame esce ruscello
dicendo: (Quei fu l'un de' sette regi che parton poi tra lor le peccatrici,
69 Ch'assiser Tebej ed ebbe e par ch'elli abbià tal per la rena giú sen giva quello. 81
Dio in disdegno, e poco par che'l pregi, Lo fondóo suo ed ambo le pendici
ma, com' io dissi lui, li suoi dispetti fatt'era'n pietra, e'margini da lato,
ra SOnO al suo petto assai debiti fregi. per ch' io m'accorsi che 'l passo era lici. ga