39 48 51 54 60 tale scendeva l'etternale ardore: onde la rena s'accendea, com'esca se SOttOo focilè, a doppiar lo dolore. Sanza riposo mai era la tresca delle misere mani, or quindi or quinci 49 escotendo da sè l'ardura fresca. l cominciai: eMaestro, tu che vinci tutte le cose, fuor che' demon duri 45 Ch'all'entrar della porta incontra uscinci, chi è quel grande che non par che curi lo 'ncendio e giace dispettoso e torto, INFERN. CANT XIV així el descens d'aquelles flames era, encenent les arenes crepitants per enfondir-hi la tortura fera. I era negre el bregar sense descans dels perduts, que la nova flamarada, quan queia, s'espolsaven amb les mans. ljo dic: eMestre, tu que has conjurada l'adversitat, menys els dimonis durs que ran de porta ens van negar l'entrada, é qui és aquell tan alt, i de segurs despits, a qui la flama no intimida i la pluja no fa els membres madurs do I el damnat, adonant-se de seguida que jo parlava d'ell, ens fa aquest crit : eMort, sóc igual que com vaig ésser en vida l Si Júpiter cansava l'ennegrit ferrer que va forjar la flama aguda del llamp que m'ensorrà en l'eterna nit, i tota la suor fos espremuda de la tropa que a l'Etna el ferro bat, i cridés: f Bon Vulcà, presta'm ajudal", tal com va fer de Flegra en el combat, i anés sagetejant-me amb fúria intensa, de mi no fóra alegrement venjat lo E quel medesmo che si fu accorto ch' io domandava il mio duca di lui, gridò: 4eQuai io fui vivo, tal son morto. Se Giove stanchi 'l suo fabbro da cui crucciato prese la folgore aguta onde l'ultimo di percosso fui, o s'elli stanchi li altri a muta a muta in Mongibello alla focina negra, chimando 'Buon Vulcano, aiuta, aiutal', si com'el fece alla pugna di Flegra, e me saetti com tutta sua forza, 4s Si che la pioggia non par che 'l maturièn — non ne potrebbe aver vendetta allegra.x I6I 5t 57 60: CEE E EEra pra aroeTee mrar dar