P ODDAEe T aTat ó aiataietataeests aiP ST D SE SE S I Ca s Sa M eeates Dra e dS SE aaa adl Fatl SIUS LS UAA D aiaies LS IRO I OS desetatel a 3 SE LIS Maad arrd ó M 323L) haisls: ni IEAA 160 LA DIVINA COMÈDIA El terra era un sorral assedegat, molt semblant a l'areny que petjà un dia 15 Cató amb la vestidura de combat. Oh venjança de Déul I com deuria tenir-te por, qui conegués la crua 18 penitència que als ulls se m'oferia l Vaig veure grans ramades de gent nua escampant llur gemec pertot arreu 21 pel càstig que en llur ombra es perpetua. Entre elles hi ha qui de sobines jeu, altres hi seien totes aclofades, 94 i marxaven les altres sobre el peu. l eren més les que feien les trescades, — : i menys les ajagudes al turment, 21 però amb llengúes pel plany més desfermades. Damunt aquell sorral, pausadament el foc en amples borrallons plovia, 30 com fa la neu als Alps quan para el vent. Així com Alexandre en l'eixorquia d'Índia, va veure sobre el seu estol 83 caure flames de l'astre que ens és guia, i ordres donà de trepitjar bé el sòl, perquè no es propagava la foguera 36 com més el foc es mantenia sol , Lo spazzo era una rena arida e spessa, Quella che giva intorno era piú molta, non d'altra foggia fatta che colei e quella men che giacea al tormento, 15 Che fu da' piè di Caton già soppressa. ma piú al duolo avea la lingua sciolta: 97 O vendetta di Dio, quanto tu dei Sovra tutto 'I sabion, d'un cader lento, esser temuta da ciascun che legge piovean di foco dilatate falde, 18 CiÓ che fu manifesto alli occhi mieil come di neve in alpe sanza vento. 30 D'anime nude vidi molte gregge Quali Alessagdro in quelle parti calde che piangean tutte assai miseramente, d'India vide sopra 'l súo stuolo m € parea posta lor diversa legge. fiamme cadere infino a terra salde, 33 Supin giacea in terra alcuna gente, per ch'ei provide a scalpitar lo suolo alcuna si sedea tutta raccolta, con le sue schiere, acciò che lo vapore 24 € altra andava continiia-menté, mei si stingeva mentre ch'era solo, 86 tta tia ties ac itar