CANT XIV

L
L

à_!z_';':.ü.:.'.' RST PT r 5 r ET n cu H

Ea

La

gi

CERCLE SETÉ, ROTLLO TERÇ:
VIOLENTS CONTRA DEU

Capaneu. —El vell de Creta. Els rius infernals.

J'.:J:'Íi' Ea
ú

E il
X Pn

ara

SE E
pa
5

E ERQUNIT A
i ioiasts

D
Btra
Ma

p

DESPRÉS que el meu amort pel lloc nadiu
m'entendreix, duc les fulles escampades
3 al volt del tronc que ja res més no diu.

LS ape pa

I al límit dirigim nostres petjades
del rotllo terç amb el segon, i allí
6 coses horribles foren contemplades.

E
SE
l
E
l
ó

)

Per explicar el nou càstig que em colpí,
dic que arribàrem a una gran planura,
9 on, d'herba, no se'n veia ni un sol bri.

La volta aquella selva de paúira,
com a la selva volta aquell fossat,
1 ji en ser a la partió el meu pas s'atura.

CANTD XIV

POI che la carità del naé o loco A ben manifestar le cose nove,
mi strinse, raunai le fronde sparte, dico che arrivammo ad una ianda
, e rende'le a colui, ch'era già fioco. che dal suo letto ogni pianta rimove. 9
Indi venimmo al fine ove si parte La dolorosa selva l' è ghirianda
lo secondo giron dal terzo, e dove intorno, come 'I fosso tristo ad essa:

, si vede di giustizia orribil arte. quivi fermammo i passi a randa a randa. 43