INFERN. CANT 3i 157

 

des a Florència foren una mena de plaga, cadascú pot aplicar a
aquest suicida la personalitat que li vingui més de gust.

És curiosa l'explicació que de Florència dóna el condemnat. El
text del poema resulta una mica difícil, si no es té present la Crò-
nica del Villani. Segons aquesta crònica, Florència pagana tenia
per patró el déu Mart, a honor del qual erigí un temple meravellós.
Convertida la ciutat al cristianisme, el temple fou dedicat a Sant
Joan Baptista, i l'estàtua de Mart fou posada damunt una torre prop
de l'Arno. Quan la ciutat fou, segons una llegenda, destruida per
Atila, l'estàtua caigué dins el riu, i quan, en temps de Carlemany,
fou reedificada Florència, va córrer l'opinió, atribuida als antics, que
no es podia refer la ciutat si abans no es trobava i no s'extreia del
riu la imatge de matrbre de Mart, cosa que es va fer, i es coHocà
l'estàtua a la riba del riu, allí on avui hi ha un dels caps del Ponte
Vecchio.

En les grans inundacions del 1333, l'estàtua tornà a caure al
riu, i molts tremolaren, perquè persistia l'antiga tradició que, quan
l'estàtua caigués, o fos canviada de lloc, Florència seria víctima de
grans desastres i revoltes.

A tots aquests punts, extrets de la Crònica del Villani, fa refe-
rència el forentí suicida, amb el parlament del qual es clou d'una
manera vivíssima el cant XIII de la DiviNA COMÈDIA.

È.
i

h

D ers

aaa