D ISCSESESILSS SE M oa iada ac omè ara adaiis Er

D renl

E II cii O

I TSISES EE LS eitsel satetadasidetes

Pré di istad ac ItS

Rs

Daa is S EE SE U D E IRO LAT Ga edetas erel

 

IS6 LA DIVINA COMÈDIA

 

malbé les fulles de la mata que el protegeix i a cops de dent esquei-
xen el desgraciat dissipador i s'enduen el seus membres sanguejants.

El primer d'aquests dissipadors que aconsegueix fugir, és Lano
de Siena, o Arcolano Maconi, segons alguns comentaristes. Aquest
Lano es llançà a la mort segura en la batalla de Pieve del Toppo,
esdevinguda l'any 1287, entre els sienesos i els aretins. Segons:
l'Anònim Selecte, Lano heretà una gran fortuna del seu pare, però
fou eixugada en poc temps per la seva folla prodigalitat, convertit
en un pobre mort de gana, es trobà amb altres sienesos a la batalla
del Toppo, i podent fugir i salvar la pell, peferí la mort abans de
tornar a Siena amb tanta pobresa.

L'altre dissipador, que no aconsegueix fugir de les gosses i que
és especejat dins el matoll, és Giacomo da Sant'Andrea de Pàdua,
famós hereu escampa, fet assassinar per Ezzelino IV. Benvenuto
Rambaldi explica follies i extravagàncies d'aquest subjecte, en les
quals es barreja la crueltat amb el deliri de grandeses.

En les gosses negres, que van darrera d'aquests dos desgraciats,
alguns comentaristes hi volen veure simbolitzats els remordiments ,
altres, amb una imaginació més realista, interpreten que són els
creditors que els persegueixen a desgrat de veure'ls despullats i
sense res per a poder pagar els deutes.

Ara bé, un cop les gosses s'enduen els membres de Giacomo da
Sant'Andrea, senten els poetes les lamentacions de l'arbre dins la
brossa del qual s'ha refugiat Giacomo , les negres gosses desapiada-
des li han fet malbé la fulla, i l'arbre invectiva el dilapidador dient-li
que ell no té cap culpa dels seus pecats. Aquest arbre és l'esperit
condemnat d'un florentí suicida. é Qui és aquest subjecte2. El Dant
no ho aclareix. Segons la majoria dels comentaristes, aquest florentí
és Lotto degli Agli, famós jurisconsult, el qual es penjà dins de casa
seva per causa d'una sentència injusta. Algú creu que era Rocco
de'Mozzi, home riquíssim esdevingut pobre, que igualment es lligà
una corda al coll i es penjà de les bigues de casa seva.

Segons Boccaci, el Dant no diu el nom del suicida potser perquè
la seva família era honorable i coneguda del Dant, encara que el
Dant no acostuma a gastar aquesta mena d'escrúpols, com veurem
molt aviat amb Brunetto Latini i altres casos.

També creu Boccaci que, com que en l'època del Dant els suici-