INFERN. CANT XIII : I55

 

 

del damunt d'una tomba, aquestes herbes sagnaren, i de les arrels
n'eixí la veu de Polidor, fill de Priam, que estava allí enterrat.
Virgili, doncs, fa una comparació d'aquest passatge de l'cEneida:
amb el prodigi de la selva dels suicides.

: Qui és aquest arbre esqueixat pel Dant2 Ell mateix ho con-
fessa. És Pier della Vigna. Nascut a Càpua, de baixa extracció, a
finals del segle dotzè, estudià a Bolonya, i fou després canceller de
l'emperador Frederic Il. Home de confiança de Frederic, va viure
molt temps ocupant el seu alt càrrec, fins que fou, segons el Dant i
segons altres, injustament acusat de traició. L'any 1248, Frederic
el féu empresonar, i Pier della Vigna, desfet i desesperat, es va
matar al cap d'un any dins la mateixa presó. Aquesta és la versió
més corrent sobre la mort de Pier della Vigna, acceptada per Villani.
En el cRegistro dei privilegi dell'Ospedale nuovo di Pisas es diu
que Pier della Vigna, trobant-se a San Miniato amb Frederic, fou
pres per ordre de l'emperador, i conduit a Pisa dalt d'una mula, per
ésser-hi apedregat. Pier della Vigna, endevinant la mala fi que li
esperava, va caure intencionadament de cavall i es va obrir el cap.
Alguns comentaristes del Dant accepten aquesta versió, però tothom
convé a dir que Pier della Vigna era un home eminent, de gran
saber i gran virtut, víctima de l'enveja que despertaven els seus
alts càrrecs.

Un cop Pier della Vigna s'ha donat a conèixer i ha intentat
justificar-se, Virgili li demana que li sigui dit com, essent ell i els
qui l'acompanyen esperits humans, viuen ficats dins les soques
d'arbres tan singulars, i si mai en poden eixir. L'explicació que
dóna el condemnat és magnífica com a explicació poètica, sobretot
els mots finals, quan conta la manera com ell i els.altres suicides
aniran a cercar llur cos abandonat al món, però no se'n podran
revestir, i cadascun d'ells el penjarà al seu arbre. És originalíssim el
vers referent a les Harpies que diu que, picant l'arbre, "fent-li dolor,
fan al dolor finestra", per on aquest dolor s'esbrava en gemecs.

Després d'aquestes explicacions de Pier della Vigna, apareixen,
en cursa desesperada, dos éssers despullats, perseguits per una
canilla de gosses negres. Són dos dissipadors de fortuna , un d'ells
pot fugir selva endins, l'altre, amb l'alè perdut, s'amaga dins un
d'aquests sinistres matolls, i les gosses negres el mosseguen, fan

EraA

 

CER PR EES TNT I I Sr iliar

h

S

D i ip radr

D eses

RIRES E

4

P a