MET iia N iaar tetemp i reiaia

cia sits

disis

aiaral eauia ii eiaielel

ESEML MI ciC S cI jaselas

L

iEIR I O S derat

qd

P ES n

sinialitaleist i

154 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT XIII

UN dels punts més impressionants i més patètics del poema, en
el qual surt amb tot el relleu aquesta càlida imaginació dan-
tesca, el podem apreciar en el cant XIII. En aquest cant es copsa la
visió del segon rotllo del cercle setè de l'INFERN, la visió és de les
coses més de mal somni que hom pot imaginar: es tracta de la
selva dels suicides. Els dos poetes penetren en una mena de bosc
de negra i feréstega presència, no es veuen camins enlloc. Mates
altíssimes de garriga, espinoses i recargolades, troncs torçats, bran-
ques carregades de punxes, ni un recó verd, ni una punta de frescor
ni de tendresa. Per ponderar l'aspror d'aquest bosc, diu que no és
més espès el garrigar que les feres, que per odi als cultius, s'han triat
entre Cecina i Corneto. Cecina és un riuet que passa per la regió
volterrana i desemboca al Tirrè, prop de Livorno. Corneto és una
petita ciutat prop de Civitavecchia, en la maresma toscana. A les
branques dels arbres sinistres, xisclen i gemeguen les Harpies re-
pugnants. Aquests monstres de la faula grega eren una barreja de
dona i d'aligot, i vivien a les illes Estròfades, en el mar Jònic:
l'episodi, al qual aHudeix el Dant, de les Harpies anunciant desastres
i foragitant els troians de les Estròfades, és explicat per Virgili
(AEN. HI, 209-258).

La selva és com encantada, se senten ais i laments a tot arreu,
però no es veu ningú enlloc, fora de les Harpies. Virgili vol que el
Dant es convenci del que són aquests arbres, i li diu que trenqui
una branqueta qualsevol. En ésser esqueixada la branca, comença a
brollar sang de l'esqueix, i, de la sang, en surten fum i paraules, i
l'arbre es queixa i enraona amb veu d'home, i ell mateix explica que
aquella selva està formada pels suicides, condemnats a viure eterna-
ment convertits en arbres plens de punxes. Virgili, en voler excusar
el Dant del mal que li ha fet, dirà a l'arbre: eSi ell hagués pogut
creure això que ha vist només llegint el meu cant (la meva rima)
no hauria posat la mà damunt teux. Aquest cant és l'cEneida-,
que en el llibre III explica com Eneas, havent arrancat unes herbes

(adr doid a brad Srrrda digldr rra dararrr CEA